La setmana passada vaig acabar dient que les grans trobades donaven sentit de cos i que el poble, si no les té, se les inventa. Això val tant per la Missa del diumenge com per la visita del Papa o com per les grans trobades esportives en els estadis. Molta gent necessita trobar-se enmig de multituds. Vegeu com exemple la gent apretada a La Patum o als "encierros" de Pamplona.
Als cristians que només participen d'una petita eucaristia o de les Misses del seu grup els manca una part del seu cos (el Cos de Crist, vull dir) i es poden convertir molt fàcilment en cristians amargats i gens ecumènics.
Fixeu-vos com a les parròquies hi ha un grup important de gent a qui només se'ls veu per la Festa Major, en la visita del bisbe o en algun acte de Setmana Santa, que són els dies que hi ha més gent.
Per això, diguin el que diguin els diaris i les televisions (sobre les despeses del viatge, sobre la pederàstia en algunes persones d’església o altres acusacions que es trauran de la màniga) la gent senzilla anirà entusiasmada a rebre el Papa i no es mourà de la televisió per seguir-ne els moviments. S'evidenciarà un trencament ancestral entre el poble i els mitjans comunicatius que hauran anunciat desventures.
Per això la incomoditat de molts cristians (que són una minoria però molt significativa) per aquesta visita no ha d'ésser per la trobada multitudinària, que el poble senzill la necessita, sinó per les similituds medievals de l'ornamentació, i pel distanciament del Papa amb els fidels, envoltat de diferents corones (de cardenals, d'arquebisbes, de bisbes i de preveres).
Torno a repetir que el Papa no és Jesucrist ni l'hem de contemplar com a tal, ja que Jesucrist el trobem en cada persona, en cada eucaristia i en el rostre dels pobres. Justament el Jesucrist que més venerem és la imatge del crucificat (sense prestigi, sense poder i sense privilegis) mot allunyat del que veurem en aquestes concentracions multitudinàries que vindran.
Posaré un símil esportiu. Uns jugadors de futbol, per bé que ho facin, tindrien uns pocs espectadors si no hi hagués uns directius que han construït estadis, han creat penyes de seguidors, han connectat amb els mitjans televisius, han fet una enorme propaganda... Sense els directius no s'omplirien els estadis ni crearien el "sentit de cos" entre els afeccionats. No demaneu que els directius xutin bé la pilota. Doncs tampoc no demaneu que el Papa i els bisbes siguin perfectes imitadors de Jesucrist, que per això preguem per ells en cada Missa, i demanem que Déu els ajudi en la tasca gens fàcil que tenen encomanada, ja que és molt difícil ésser alhora papa o bisbe i un Sant Francesc d'Assís. Tampoc cap de nosaltres no es pot posar com exemple. Som testimonis de la fe i del missatge, i poca cosa més.
Em sembla que aquests criteris poden ésser útils a tots aquells que es posaran molt nerviosos per la vinguda del Papa a Barcelona.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXVI de Durant l'Any
26 de setembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.