EL PECAT PERDONAT I LA SALVACIÓ

   Amb l'article de la setmana passada pot ser algú haurà pensat que no hi ha pecat. Només vaig dir que Jesús no demanava la "confessió", sinó el reconeixement de la pròpia feblesa i la confiança. Ell en cap moment força el pecador a fi que li detalli el que ha fet.

   Els pecats que Jesús (en els Evangelis que ens han arribat) denuncia amb més contundència són:

• Els pecats de privilegi sobretot referits a les riqueses: i, sobretot, la possessió de diner (Lc 12,15-31), la seducció de les riqueses (Mt 13,22) i mantenir-se en la riquesa (Lc 6,24-26) perquè les arnes podriran les riqueses (Mt 6,19-20). Les acusacions de pecat són sempre genèriques. Però no tanca la porta als rics, sinó que diu que ho tindran difícil per entrar en el regne del cel (Mc 10,23) però no impossible «perquè per Déu tot és possible».
• Uns altres pecats són els de manca de compassió com l'acusació que fa en la paràbola del ric i Llàtzer on acusa el ric Epuló de no haver-se adonat de la indigència del pobre (Lc 16,19-31) i també retreu els que no tenen compassió de la dona malalta en dissabte (Lc 13,10-17) i l'abús dels pobres i les viudes (Mc 12,38-40). En la paràbola del judici final diu que "El fill de l'home" jutjarà els que no han vist el qui tenia fam, set o estava malalt o a la presó (Mt 25,31-46).
• També fustiga els pecats de privilegis atacant els qui cerquen els llocs importants i aparenten fer llargues pregàries (Mc 12,38-40) per quedar bé davant la gent (Mt 6,5), una hipocresia que consisteix a aparentar bo només per haver complert les coses manades (Mt 23).
• Finalment retreu amb duresa els que havent escoltat la paraula han fet oïdes sordes. Diu de les ciutats de Cafarnaüm i de Tir i Sidó que seran jutjades amb duresa (Lc 10,13-16) i en la paràbola del sembrador els que són com la llavor caiguda en el camí que no han fet cas de la paraula diu que ve Satanàs i se'ls enduu la llavor sembrada (Mt 13,14-15); als que han construït la casa sobre la sorra i se'ls ha esfondrat per no haver escoltat la paraula (Mt 7,24-27).

   Però quan Jesús té la persona al davant no l'ataca, sinó que es mostra compassiu. Veiem que crida contra els "mestres de la llei", però quan en té un al davant que diu coses enraonades li contesta que «no està pas lluny del Regne del cel» (Mc 12,28-34). Quan es troba al davant d’un ric, anomenat Zaqueu, que és capaç de donar la meitat dels seus béns als pobres, en fa un gran elogi dient-li que «també és fill d'Abraham» (Lc 19,1-10).

   És tal la compassió de Jesús, que tot just els mateixos apòstols s'han discutit entre ells a veure quin seria primer; en el mateix lloc, que és el cenacle on fan el darrer sopar, els promet que els que seran fidels a la prova s'asseuran sobre dotze trons per jutjar les dotze tribus d'Israel (Lc 22,24-30).

   Amb això es veu amb quin d'amor i delicadesa tractava cada una de les persones i alhora amb quina contundència havia recriminat el pecat.

   Si esteu atents a la llista de pecats que Jesús commina amb contundència en l'Evangeli són bastant diferents dels que sovint s'airegen en els mitjans de comunicació fins i tot eclesiàstics. Triar per triar hem d'optar per la llista de Jesús, oi?

   Jesús, contemplatiu del Pare, abominava el pecat que ens allunya del Creador i estimava tots i cada un dels que se li acostaven.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge IV d'Advent
19 de desembre de 2010