JESÚS, EL SALVADOR

   L'Evangeli ens condueix a reconèixer la salvació per la bellesa i fragilitat d'un INFANT.

   Fixem-nos en els mals que aquest infant, innocent i feble que no amenaça ningú, venç i per tant ens allibera.

• Primer de tot hi ha els mals que ens vénen de la natura com les inundacions, terratrèmols, freds intensos, calors sufocants, secades o malalties. Aquests sovint no els podem evitar, però si podem veure quines persones han estat malmeses i perjudicades i tenim l‘oportunitat d'ajudar-les, si més no posant-nos al seu costat i, de la mateixa manera que l'aranya refà la tela quan per alguna causa ha estat destrossada, nosaltres refem tot allò que pot ajudar a la vida nostra i la de les persones que ens envolten.
• Els mals que ens vénen dels homes. Aquests són pitjors, perquè comporten una malícia o un encegament per part dels que ens els fan. Són les guerres, els assassinats, les pobreses produïdes per l'acumulació de béns d'uns pocs, humiliacions, destrucció de la natura, violència de gènere, deportacions... Per Jesús sabem que no s'arreglen contraposant un mal amb un altre mal com seria aquella llei de "l'ull per ull" (Mt 5,38-42). La sortida d'aquests conflictes és la vida: els infants que han de continuar venint al món, la tendresa i la capacitat de perdó. Les guerres sempre acaben quan algú afluixa i perdona i, si el que no vol continuar-la és el més fort, millor que millor, perquè s'acaba abans. És allò de «si el teu enemic té gana dóna-li de menjar, si té set dóna-li de beure…» (Rm 12,20).
• Però hi ha també els mals que provenen del nostre interior i sovint són els més dolents, perquè no ens n’adonem. Són l'afany de privilegi, de poder i de prestigi i la poca capacitat d’haver de parlar de les coses amb qui ens hauríem d'entendre. Aquests mals es combaten llegint i entenent les benaurances, acceptant la pròpia pobresa, fomentant la compassió i la capacitat de posar pau entre els més estimats, mostrant-nos humils i trans parents. El camí, com veieu, passa per la bellesa.

   Per això, la contemplació de l'Infant que ens és donat per Nadal, un nen que arriba dèbil, que no fa por a ningú, somrient, rebutjat pel poble, sense pretensions, i entrant en el món pel camí de la pobresa, és una llum que aclareix el nostre camí. Per tant:

• Davant els mals de la natura Jesús es posa a guarir a tants com pot. No es cansa de recuperar malalts.
• Davant els mals que ens infligeixen els homes Jesús perdona i estima.
• Davant dels mals que surten del nostre interior Jesús expulsa els dimonis amb energia i invita a que s'aixequin els que estan prostrats.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de la Sagrada Família
26 de desembre de 2010