EL NADAL I CÀRITAS

   Nadal i Càritas estan molt lligats però no per “fer això que en diem caritat”. Massa sovint confonem les coses. Anem per passos. Contemplant què és el Nadal sabrem què és Càritas.

   Què ens dóna Jesús en el Nadal?

1. Una confiança en Déu com a Pare. Celebrem la vinguda del “fill”. Vol dir que Déu és reconegut com a Pare.
2. La seguretat del Senyor. Nadal ens dóna una dosi de confiança. El naixement d’un infant és una mirada d’esperança.
3. Ens regala també el perdó dels pecats. Tenim la porta oberta al Pare. Només cal ésser agraïts.
4. La certesa de la vida eterna; pot ser millor dir: la vida plena i permanent que, ja ara, podem assolir.
5. La puresa i la fraternitat.

   Càritas, com recol·lectora d’aliments, només agafa una part de la darrera d’aquestes característiques (la fraternitat). Hem de convèncer-nos que com més aliments recull i reparteix, més fracàs de la mateixa Càritas, de l’Ajuntament i dels respectius governs autonòmics i estatals. Vol dir que hem descuidat els altres punts. Ja està bé donar al necessitat perquè Sant Pau ens diu que «el que ens sobra a nosaltres ha d’anar per als que tenen necessitat per tal que un dia allò que els sobri a ells compensi el que us falta a vosaltres» (2Co 8,14).

   Càritas és l’església i l’església som tots i l’objectiu final de Càritas no és ni ha d’ésser de bon tros repartir aliments, sinó aconseguir aquestes característiques del Nadal que he esmentat.

   Que són:

1. Càritas, que som tots, ha de donar als pobres una confiança en Déu que és Pare de Nostre Senyor Jesucrist. Ha de saber i reconèixer que els pobres són fills i tenen la mateixa dignitat que els que els ajuden. Tots valem igual i han de notar que és així. Per tant hem d’evitar fer notar massa qui són els que donen.
2. Càritas, que som tots, ha de donar als pobres la seguretat del Senyor: saber que Déu no els fallarà perquè són estimats per Déu.
3. Càritas, que som tots, ha de regalar el perdó dels pecats. Quan estenem la mà a un necessitat mai no li hem de preguntar si és bo o si és dolent. Ni tampoc si ens fa llàstima. Només hem de preguntar si te gana, si està despullat, si està presoner o malalt. Jesús no mirava el pecat sinó el sofriment d’aquell que tenia al davant. El perdó ve de Déu però l’administrem nosaltres compensant les mancances dels altres.
4. Càritas, que som tots, ha de proclamar l’esperan ça que vol dir la certesa de la redempció ja realitzada i la salvació ja present. Vol dir que no somniem en una altra vida llunyana de la que estem vivint. És primerament aquí, en aquesta vida, on ens hem de realitzar plenament.
5. Finalment Càritas, que som tots, ha de trobar entre els pobres, exemples de puresa i fraternitat molt sovint més evidents que entre altres classes de la societat. I, un cop descoberts, els ha de fe licitar i celebrar. Hem d’aprendre dels pobres.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge del Nadal del Senyor
25 de desembre de 2011