LA NOVA EVANGELITZACIÓ

   Els que esteu en cercles més catòlics i propers a alguna església us adonareu que, ara, per tot arreu es parla de “la Nova evangelització”. No us hi poseu nerviosos perquè com diu un teòleg i bisbe reconegut no es tracta pas de pensar que el que s’ha fet fins ara sigui equivocat o parcial i ara es volgués començar de zero la proclamació de l’evangeli al món (Bruno Forte, Doc. Esgl. núm. 993). Ja ho voldrien alguns que fos així!

   Mai en religió, en política ni en medi ambient podem dir que comencem de zero. Portem una llarga experiència acumulada i he de tenir un gran, molt gran, respecte envers aquells que s’han deixat la pell intentant el diàleg amb el món i la cultura, assimilant els grans canvis que han vingut i encara van venint i aguantant la discòrdia de tants que donen l’església per acabada. Són els que han mantingut i mantenen l’esperança. La “nova evangelització”, com diu el teòleg que he esmentat abans consisteix en la descoberta del Déu cristià, que és alliberador, i que nosaltres contemplem “feble” en Jesucrist que ha escollit l’abandó de la creu per manifestar al món el seu amor infinit.

• Mentre el món que ens envolta ens indueix a cercar el privilegi (fa poc escoltava un programa de ràdio en què els oients telefonaven explicant quin dia havien pogut fer-se una fotografia amb algun famós) el Déu de Jesucrist ens condueix pel camí de l’agraïment. La “Nova evangelització” ha de consistir en la joia de saber estar sols perquè ja hem rebut molt i no necessitem que ens omplin els altres. Fins i tot els pobres han rebut el do de la comprensió! (Mt 11,25-26). També podem viure sense la sort de la loteria.
• Mentre el món que ens envolta ens empeny a donar molt de valor als que tenen molt de poder fins a disposar de la vida dels altres, la “nova evangelització” ens fa contemplar el crucificat impotent, a qui li queda la paraula, la compassió, amb les dones quan va a la creu (Lc 23,27-31) i el perdó, al bon lladre (Lc 23,42-43). Sense gens de poder també es pot tenir una vida digna i, sobre tot, digna de veneració.
• Mentre el món que ens envolta es desviu per venerar les grans figures que cada dia ens presenten i que pretenen ésser els famosos i mentre la veneració d’aquests ens aliena fins a viure pendents d’un autògraf, d’una foto o del relat de la seva vida, la “nova evangelització” ens ha de conduir pel camí de la llibertat. Som lliures com ho era Jesucrist, fins i tot quan els seus deixebles majoritàriament, es delien per contemplar les riqueses del temple esplendorós (Mc 13,1-2). No serem pas més lliures quan tothom digui be de nosaltres i ens feliciti perquè estarem alienats, pendents d’una nova lloança (Mt 5,11-12).

   Per tant, parlant senzillament, podríem dir que la nova evangelització haurà de consistir primer de tot en la descoberta i la contemplació de la bellesa humil del més bell dels fills fels homes, Jesucrist (Bruno Forte, abans citat). Sense la referència de Jesucrist no hi ha ni nova ni antiga evangelització.

   Acabo com he començat, fent un homenatge a tants i tants que han anat per aquet camí al llarg dels segles i, sobre tot, els que ho han intentat en aquesta època nostra tan secularitzada; els que ho han provat fins ara, saben que els ha resultat molt difícil “romandre” amb molta tossuderia mentre veien que molts altres abandonaven aquest camí.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge II d'Advent
4 de desembre de 2011