Els creients en Jesucrist no tenim pas cap seguretat. Moltes vegades ens han adoctrinat amb llenguatges acusadors com si, per la nostra conducta, haguéssim de condemnar-nos a l’infern. Quan t’ho expliquen millor resulta que tampoc això no és segur. Ni tampoc que Déu és Pare.
Què ens queda? Res?
Sí, molt. Ens queda el que diu la primera carta de Joan. Llegeix-lo a poc a poc, que diu moltes coses:
Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la vida, ja que la vida s'ha manifestat: nosaltres l'hem vist i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, que estava amb el Pare i se'ns ha manifestat. A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. Us escrivim tot això perquè la vostra joia sigui completa (1Jn 1,1-4).
La fe que tenim parteix d’una base molt diferent de les seguretats: creiem pel que hem experimentat, pel testimoni dels que ens en n’han parlat (molt sovint començant pels nostres propis pares).
Poso un exemple: que Déu és Pare no ho podem demostrar, però podem dir com Sant Pau en la carta a Timoteu: «Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l'últim dia el tresor de la fe que m'ha estat confiat» (2Tm 1,12).
Ens passa el mateix que a aquell home que, en una botiga, mentre tots dos compràvem em deia: «Tot el que sóc ho dec a la meva dona». Jo m’admirava de sentir-lo perquè no és freqüent escoltar paraules de tanta bellesa. Què feia aquell home: donava testimoni del que ell havia experimentat. En què creu? En la seva dona? Sí. Però també creu en ell mateix. L’amor de la seva esposa l’ha ajudat a viure d’una manera molt més plena.
La nostra fe (parlo als que creiem) està en aquesta línia. No sabem pas segur si Déu és Pare però com que coneixem i admirem Jesús i ens sentim molt a prop d’ell, contemplem Déu com ell ens en parlava i, si ell li deia Pare, nosaltres també ho veiem d’aquesta manera.
Ens passa una cosa que és molt fàcil d’entendre. Molts cristians tenen tan assumida la seva fe en Jesús, i en el Déu de Jesús, que els sembla impossible que altra gent no hi creguin. Cal que aprenguem a tenir més altura de mires i respectar profundament els que no tenen la nostra fe. Prou sabem que molts d’ells fan coses molt bones a favor dels altres i ens n’hem de felicitar.
Si alguna vegada algú ens pregunta per la nostra fe, no costa res donar testimoni del que creiem. «Jo sí que m’ho crec», li podem respondre i, a més a més, dir-li que hem descobert aquest Jesús que és el fonament de la nostra esperança.
Aquesta resposta sobre la nostra fe ens sortirà més espontània si llegim els Evangelis que són unes interpretacions que es van escriure per a les primeres comunitats cristianes a fi que coneguessin millor el Senyor Jesús.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de l'Ascensió del Senyor
12 de maig de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.