HEM D’ÉSSER HUMILS

   Un missioner jesuïta al Japó (P. Masiel) es va trobar amb un budista i es preguntaven sobre la diferència que hi ha entre el catolicisme i el budisme. El missioner no sabia com explicar-ho mentre que el budista ho va resumir amb poques paraules. Va dir: «Molt senzill; vosaltres (els catòlics) parleu de la caritat i nosaltres, de la compassió. Però en el que més ens assemblem és que ni vosaltres practiqueu la caritat, ni nosaltres la compassió». (de la revista Iglesia viva, núm. 253).

   Em sembla que aquest episodi ens ajuda a ésser humils. Nosaltres, els catòlics, tenim una font excel·lent que és la vida i les paraules de Jesús i la intenció de seguir-lo, que no és el mateix que imitar-lo. No el podem imitar perquè estem en una altra època i tenim uns altres problemes; tampoc no podem agafar les seves paraules i aplicar-les mimèticament a la situació del nostre món. Tenim els Evangelis que són uns llibres excel·lents que molta gent encara mai no ha llegit, i que van molt bé per conèixer i estimar Jesús, però aquests llibres no donen, ni poden donar, resposta a la vida nostra de cada dia. Ens toca reinventar en cada moment respostes segons les dificultats que van sortint i aquestes no es troben en cap frase de l’Evangeli. Com que la vida és complicada massa sovint no ho encertem. Per això hi ha tanta diferència en la manera d’ésser cristià d’uns i altres.

   Vol dir que sovint tantegem i ens equivoquem i per això hem d’ésser humils. Tenim el magisteri de l’església, però és molt local. El Papa viu a Roma i, encara que té informació de tot el món, poc sap del que passa al Japó o al Brasil. Les seves encícliques i discursos van bé mentre es mantinguin en el terreny de les idees, però si vol entrar en el concret es troba que la recepta que va bé a un país de majoria cristiana, no serveix per un país de minoria catòlica. Si es tracta de defensar els drets humans, una cosa és parlar en un país com Bangla Desh, on els treballadors del tèxtil estan cobrant l’equivalent a 29 euros al mes per confeccionar una roba que les grans marques comercialitzen a preus altíssims a casa nostra, que posar-se al costat dels treballadors del metall al nostre país que reclamen, amb raó, no perdre uns drets adquirits en el temps a base de molta lluita sindical.

   Per això dic que hem d’ésser humils, perquè ja sabem que no sempre encertarem quins són els veritables problemes i també perquè tenim massa sovint uns pecats dels quals no ens en sortim. Quins pecats? Cerquem el privilegi que ens fa cecs per veure els menys privilegiats, cerquem el poder que fa que, en comptes de proclamar humilment el nostre punt de vista, caiem en la temptació de voler-lo imposar i anem darrere del prestigi que fa que la veu dels bisbes sembli la de tota l’església, la qual cosa no és pas així. Com deia el budista el que passa és que “prediquem la caritat i no la practiquem”.

   Això no ens ha de desanimar, perquè les altres institucions polítiques, ecologistes, esportives o les altres religions... tenen les mateixes febleses que nosaltres.

   La nostra fe no es fonamenta pas en que siguem més bons ni que tinguem receptes per a tot, sinó en aquest Jesús que anem coneixent i procurem seguir.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de La Santíssima Trinitat
26 de maig de 2013