QUÈ SÓN ELS VALORS?

   Encara que ho trobeu estrany ningú no sap què són els valors, encara que se’n parla molt. Parlem de la solidaritat i en diem valor, de la justícia i en diem valor. En les escoles avaluen els alumnes per valors, a més dels coneixements de les assignatures.

   Els valors no valen res (i perdoneu la redundància) si no hi ha algú que els encarna.

   Un home o una dona quan cerquen parella no poden pesar els valors sinó que, un cop decidits, es troben amb una persona que, com tots nosaltres, té unes coses bones i unes dolentes. El que val de veritat és cada una de les persones. Un mateix gest pot llegir-se de maneres diferents segons sigui qui el contempla.

   Poso un exemple ben conegut pels que heu llegit l’Evangeli: quan Jesús és a casa d’un fariseu i, mentre està estirat i recolzat (no hi havia cadires), una dona va als seus peus i plora, l’eixuga amb els cabells i li fa petons als peus. El fariseu que ho contempla només veu uns valors negatius pensant que, si Jesús sabés qui és aquesta dona (una tinguda per pecadora) no permetria que fes el li està fent. Reacció de Jesús: no mira ni el valor ni el contravalor. Només veu una dona que ha estimat molt i diu que ella té molta fe (Lc 7,36-50). La fe no és un valor sinó una virtut, que és tota una altra cosa.

   Per què he dit que els valors no valen res? Perquè ens els podem muntar a la nostra mida. Estàs en una avaluació d’alumnes i parlem d’una noia que tot el dia va darrere el professor. Segons qui la jutja diu que és una alumna aplicada i col·laboradora i un altre mestre dirà que és una llepaculs i una escaladora. Quin dels dos professors té raó? Cap, perquè els valors no existeixen, ja que ens els fem nosaltres i pots donar la qualificació que vulguis a cada gest, en canvi la noia existeix amb totes les contradiccions que tenim tots i cadascun de nosaltres. Per això és important mirar la persona tal com és.

   Amb la nostra fe passa el mateix. Si tu dius que no saps si creus amb Déu i afirmes que creus amb uns valors és que no creus amb res perquè vol dir que el déu ets tu mateix i et fabriques la fe a la teva manera. En canvi si creus en Jesús de Natzaret et trobes davant d’algú de qui pots parlar que, quan el vas contemplant, descobreixes noves sorpreses i t’adones de les raons que té per fer el que fa. Contemples la seva actitud envers aquells que sofreixen, com s’hi atura i els compadeix. Un mateix gest de Jesús avui el veus d’una manera i un altre dia descobreixes un aspecte que no havies vist abans. Llegint l’Evangeli o comentant-lo amb algú altre vas caminant amb Jesús, te l’estimes i el fas company de viatge. Fent això vas pel camí d’ésser cristià, en canvi fonamentant-te en els teus “valors” et tanques dintre de tu mateix i faràs allò que se’t passi pel cap.

   Amb aquest article no condemno ningú, perquè entre els que no són cristians (que no fonamenten la seva vida en la fe en Jesucrist) hi ha molt bona gent i molt sovint millor que els que intentem seguir aquest camí de l’Evangeli. Només dic que no són cristians, i no passa res.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Baptisme del Senyor
12 de gener de 2014