LES GRANS RECAPTES

    Quan una entitat potent, com TV3 amb les “maratons” o una altra amb el “Recapte d’Aliments” fan una campanya per aconseguir diners o aliments, com que tenen molta anomenada i els mitjans li van a favor, recullen quantitat de diners o d’aliments segons el que hagin demanat. Aquests mètodes són propis del nostre poble, que comença a tenir experiència en mobilitzacions d’aquesta mena.

    Amb això s’aconsegueixen dues coses molt remarcables: una, que es recull molt, i sovint moltes necessitats queden satisfetes perquè s’ha recollit quantitat i el repartiment sembla que es fa amb serietat; una altra, que pel sol fet de mobilitzar i conscienciar la gent vers un problema determinat, es fa una gran denúncia a les administracions estatals i autonòmiques perquè aquesta mena de feina, sobre tot la que es refereix al menjar que arribi per a tothom, els tocaria a ells fer-la i no a la societat.

    Però hi ha unes qüestions que cal posar sobre la taula. La primera és aquesta mena d’afany de dir i repetir que s’ha recollit més que l’any anterior, que és una mena de concurs per veure qui és més maco que desmereix la finalitat desviant l’atenció cap els organitzadors. Però hi ha una altra qüestió, que és saber qui ha escoltat els pobres? Si haguéssim de definir una escala de valors, el principal de tot, hauria d’ésser escoltar el pobre. Els que ho fan no tenen gairebé cap audiència i les campanyes televisives ens poden enganyar presentant-nos uns pobres determinats que fan caure la llagrimeta i els han triat perquè faran commoure la gent. Per això, al costat d’un gran recapte hi hauria d’haver uns contemplatius que destinen el temps a parlar amb els necessitats. Una feina que no es pot comptabilitzar com les tones de menjar o quantitats de diner. Si només es reparteix, les persones queden en segon terme. Encara hi ha una altra qüestió: la propaganda gratuïta que fem a les grans empreses de consum alimentari que, a sobre del profit que els ve de la venda de molts més productes, queden com uns benefactors sense haver donat ni cinc. Això ens hauria de fer pensar. Vol dir que no estem del tot encertats.

    Per això jo personalment desconfio força d’aquests grans recaptes que, encara que els aliments aniran a parar als necessitats, sens dubte, obliden allò que hauria d’ésser prioritari: escoltar el que té necessitat.

    Els ajuntaments tenen els seus mecanismes d’assistència social i se’ls ha de felicitar, però resulten insuficients per la quantitat de gent necessitada, i es troba a faltar algú que destini molt temps gratuït al costat dels que ho passen més malament.

    Si no tenim en compte aquestes coses haurem de recordar aquelles paraules del Senyor que ens diu:

«Quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa» (Mt 6,3-5).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II d'Advent
7 de desembre de 2014