HAN HAGUT DE MORIR DOS OCCIDENTALS

    Un missioner de la República Centroafricana, Juan José Aguirre, en unes pàgines a la revista “Catalunya Cristiana” lamenta que els cristians d’aquell país ho han perdut tot. Diu: «Ens ho han robat tot llevat la fe». Lamenta que els occidentals no reaccionem ni amb la malaltia de l’ebola ni tampoc amb els saquejos, morts, violacions dels grups radicals contra els cristians.

    Us imagineu que uns cristians cremessin una mesquita en algun lloc del món, com i de quina manera els diaris acusarien la barbàrie dels creients en Jesucrist! I tindrien raó. Però en les vexacions contra el poble africà i contra els cristians no reaccionem.

    Si hem de fer cas de l’article de fons de Josep Lluís Serra Llansana a la mateixa revista, diu que cada cinc minuts assassinen un cristià en el món pel fet d’ésser-ne.

    Què tindrà la fe en Jesucrist que sigui el blanc dels atacs dels radicals islàmics i també el punt d’indiferència per part d’uns grups molt significatius del nostre poble?

    Quan la fe en Jesucrist es porta amb alguna mena de radicalitat, sense obligar ningú, posa en evidència els que cerquen interessos. En canvi quan els creients es pleguen a les exigències dels més poderosos l’església és respectada i fins i tot manipulada.

    Aquí hi ha un problema de fons perquè, mentre en el nostre país la religió, sovint confosa amb la jerarquia, gaudia de molts privilegis al costat dels diferents governants de torn, els atacs hi eren però no arribaven a la majoria de la gent. Sempre eren grups extremistes minoritaris. Precisament ara, que l’església va perdent l’aureola que tenia, rep les crítiques del que ha fet i esguerrat de l’Edat Mitjana cap aquí. Sovint coses certes, però que repercuteixen en la indiferència envers els perseguits de diferents països tant a l’Orient Mitjà com a l’Africa subsahariana. Passem dels que sofreixen tant si són cristians perseguits com si són malalts o possibles infectats de la malaltia. Ells l’han de suportar, sense mitjans per aturar-la. En canvi, quan hi ha hagut algun occidental infectat l’acollim en hospitals preparats expressament, amb personal que cerca tenir totes les garanties, exagerant la vestimenta interplanetària quan alguna càmera de TV vol fer-los un reportatge.

    Els africans més pobres són doblement burlats per nosaltres amb la nostra indiferència: ni ens preocupa la seva malaltia maleïda ni ens preocupa que siguin assassinats a centenars o que les noies hagin estat capturades.

    Heu pensat d’on surten les armes dels que els ataquen? Us heu preguntat per què els nostres governs són tan insensibles? És que potser les seves armes són el nostre negoci? No val la resposta que les armes són venudes en mercats de confiança perquè, quan estan al mercat, les pot comprar i vendre qualsevol que tingui diners. No hi ha mercats de confiança quan el que s’hi juga són grans quantitats de diners.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge I d'Advent
30 de novembre de 2014