EL VALOR DELS SÍMBOLS

    Els que seguiu una mica les notícies haureu comprovat l’enrenou que es va produir a Andalusia quan la televisió a les dotze de la nit del cap d’any va transmetre de manera accidentada les campanades. Per què es dóna tanta importància a això? Pel valor dels símbols.

    Quan ens donem la mà o ens fem un petó no fem res real perquè la mà torna a casa i el petó és un contacte insignificant (fins i tot els que en diem de pel·lícula). No són fets reals, però són molt significatius. També ho era menjar dotze grans de raïm la nit de cap d’any que també podrien haver estat vint-i-quatre (segons com miris el rellotge).

    La nostra fe (com les altres, fins i tot l’ateisme més militant) està plena de símbols.

    Són mentida? Són veritat? Ni una cosa ni l’altra.

    Posem per cas l’Eucaristia. Parlem de la presència real. Real per a qui? Com diu Sant Agustí: «nosaltres els cristians, en aquest pa, hi veiem el cos de Crist». El símbol real ho és per a nosaltres. I per als altres? Per a ells passa desapercebut i no hi veuen res.

    Però hi ha molts més altres símbols que sovint prenem per ben reals, com el lloc del naixement de Jesús o els pastors que hi anaren. Aquests són relats altament simbòlics, però que no podem pas assegurar que la cosa fos així. Són mentida? No, perquè com una bona auca, ens estan dient coses que, per al creient, són importants: que Jesús era de condició humana i va passar la mateixa problemàtica que els immigrants, que fou mal rebut per la gent del seu poble quan diu que Maria i Josep van haver de preparar el part en un pessebre entre animals, i que la gent senzilla, com els pastors que vivien al ras, van acostar-se a donar-los els primer ajuts després del part.

    El nostre poble converteix aquests símbols en imatges, en pessebres, en pastorets i està molt bé que sigui així. També convertim en reis els mags i muntem cavalcades sovint magnífiques. Si els donem el valor de símbols i no d’històries ens ajuden a conèixer millor els fonaments de la nostre fe.

    La nostra ment és capaç de convertir els símbols en vivències reals de la mateixa manera que besem una foto dels pares o avis que ja no hi són. Podem fer això perquè som humans.

    Són també símbols els dies assenyalats com el nostre aniversari o el dia del sant. Ho és també la celebració del Nadal i del cap d’any i també els vestits que portem. Cap d’aquestes coses és mentida ni tampoc veritat. El que és veritat és el valor que li donem sovint exagerat com ha passat amb el fet de les campanades del cap d’any a Andalusia. Un símbol es pot canviar per un altre símbol i no passa res.

    Els que s’aferren al símbol com si fos irrenunciable voldrien convertir-los en fets històrics i tangibles. Van per mal camí, perquè obliden que els humans som molt capaços de captar-los però també som prou intel·ligents com per crear-ne de nous i acceptar-los. Amb poc temps s’ha introduït el Halloween que, per a alguns, sembla ja irrenunciable.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la festivitat del Baptisme del Senyor
11 de gener de 2015