LA LLIBERTAT I ELS MOFETES

    França i Espanya són països (pot ser no els únics) que ja fa temps es mofen de les religions. El nostre país ha tardat una mica més però ara ja estem l’alçada dels veïns del nord.

    Això és un mal? Ens ho hagués semblat anys enrere, no fa gaire, però la majoria de la gent apostaria per la llibertat d’expressió com a bé superior. A mi també m’ho sembla. Vol dir que no hi ha d’haver lleis gaire restrictives sobre aquest punt.

    Si no hi ha d’haver lleis que prohibeixin la burla, com s’ha de resoldre un problema d’un abast tan gran com el que hi ha hagut a França amb una pila de morts pels dos cantons i amb la por al cos de tots els europeus que aquests actes es repeteixin?

    En català diem: «No et fiïs mai d’una cuca ferida». Qui ha ferit aquesta cuca enorme armada fins a les dents? Posats a cercar culpables mirem-nos a nosaltres mateixos.

    No vull pas descuidar que, entre ells (xiites i sunites) s’han enfrontat i s’han matat a milers. Mirem-nos el nostre melic. Sembla que el gruix dels militants en aquesta guerra santa són nascuts i han estat entrenats a les nostres mateixes nacions. Joves rebotats a les escoles, mal vistos per la seva procedència, mendicants de llocs de treball que no han trobat en tota la comunitat europea. Són cuques ferides.

    Els principals cervells d’aquestes organitzacions han vist com les nostres diplomàcies (de la comunitat i dels EEUU) han armat primer els uns i després els altres; s’han posat al costat del que convenia a cada moment i han deixat enormes quantitats d’armament a les seves mans. Desconcertats per les nostres diplomàcies, no saben de qui fiar-se i tots som enemics seus. Són cuques ferides. Els nostres soldats quan han intervingut al Líban, Síria o Iraq han fet tota mena de bestieses fora del combat, per tant la imatge que poden tenir de nosaltres és denigrant. Els nostres soldats mastiquen un xiclet mentre ells, prostrats, fan la pregària del mig dia.

    Ens queda la possibilitat de mirar tot això des del cristianisme, és a dir des de la mirada de l’Evangeli, que no és el mateix que contemplar-ho des del catolicisme carregat de cerimònies, càrrecs i monsenyors.

    Què diu l’Evangeli? Jesús diu que «el qui menyspreï el germà és digne de la gehena», és a dir que serà tingut com un pagà (Mt 5,22-23).

    Sant Pau en la Carta als Romans diu que no hem de menysprear els costums dels altres. Això val pel menjar (Rm 14,3-4) i pel seu calendari, festes i costums (Rm 14,5-6). Continua dient-nos Sant Pau: «Decidiu-vos a no ésser per cap germà motiu de caiguda o d’escàndol» (Rm 14,13). Vol dir que, si en mofem de les barbes del profeta, no trenquem lleis civils sinó que vulnerem el manament de l’amor tan si ho fem de paraula com si ho fem amb còmics que són altament més expressius. És mentida que el còmic sigui innocu ja que penetra més. Ja he dit que això val només per aquells que creuen en l’Evangeli.

    Aquesta actitud no ho arreglaria pas tot, perquè la problemàtica amb ells té molta amplitud però al menys ens podríem presentar davant ells amb una mica més de puresa i no atiaríem la ferida que sagna ja fa mot de temps. No ens posaríem a l’abast de l’enorme cuca ferida que es rebolca contra nosaltres.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II de durant l'any
18 de gener de 2015