MOLTA CORRUPCIÓ I DESIGUALTAT

Ja fa dies que els treballadors públics, sobre tot els dels centres sanitaris, es manifesten contra les retallades. La pregunta és si hi a o no hi ha recursos.

Comparem amb un altre país: Suècia.

• Un treballador de la SEAT paga un 75% més d’impostos que un treballador de la VOLVO.
• En canvi aquest país té un 25% de la població en treballs públics (sanitat, ensenyament, policia...) mentre el nostre hi té el 9%. Ells recapten molt menys i aprofiten molt millor els diners.

On van a parar aquests diners de més que no arriben per pagar els treballadors públics? Vol dir que molts diners (molts!!!) es queden pel camí i no arriben per satisfer les necessitats públiques bàsiques del nostre país. Això és la corrupció. Aquí està. Aquestes dades les he copiades d’una publicació anomenada “Papers” de Cristianisme i justícia (suplement de quadern núm. 178).

Si retrocedim al temps de Jesús veiem que la corrupció encara era més accentuada. Vol dir que va bé veure què diu i què fa Jesús enfront la corrupció del seu entorn.

Em fixaré en dues coses: Per una banda fa la denúncia i per altra banda es posa al costat dels marginats com un marginat més.

• La denúncia: el llenguatge de Jesús contra la riquesa és molt dur. Al jove ric li suggereix que vengui el que té i ho doni als pobres (Mc 10,17-21). En la paràbola dels treballadors de la vinya acusa als grans sacerdots que s’han fet amos del temple com si fossin déus matant el fill per apoderar-se dels guanys i guals que els vinyaters (Mc 12,1-8) i ho diu de tal manera que els grans sacerdots van entendre que anava per ells (Mc 12,12). Avisa als rics que se’ls podriran les riqueses. També fa un anatema contra els que amunteguen riqueses i els diu: «No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben» (Mt 6,19-20).
• Segona cosa que fa Jesús: la seva mateixa vida es posada al costat dels pobres i menyspreats de la societat. Mai no el veiem en connivència amb els sacerdots (els totpoderosos del temple) ni amb Herodes, el rei Jueu. És acusat de tenir els seguidors més desgraciats. Diuen els fariseus que només creuen en Jesús aquesta gentussa que ignora la llei i mereix la condemna (Jn 7,47-49). I encara una imatge que la posem per tot arreu: Un crucificat entre els més pobres i esclaus, impotent, sofrent i burlat.

Els que creiem en aquest ens sentim empesos a fer com ell i a denunciar, sense por, les causes de tanta desigualtat.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge V de Quaresma
22 de març de 2015