RAONS DE LA CONDEMNA A MORT DE JESÚS

La imatge del Sant Crist (Jesús crucificat) és emblemàtica. La creu és un senyal per als cristians. Per què? Per les raons de la seva mort.

Jesús va anar a Jerusalem on no hi vivia habitualment perquè residia en una altra regió: va anar on hi havia el temple (l'únic del món jueu). Era el centre de decisions de tota mena:

• Religioses: Perquè allà dictaminaven qui era pecador i qui no n'era i com s'havia de fer per recuperar-se del pecat o de la impuresa.
• De les decisions sanitàries: A manca d'hospitals o manicomis dictaven des del temple qui havia de viure fora de la ciutat, qui havia de vestir-se de malalt i, per tant, de pecador.
• De les decisions educatives: És on es donava el títol de doctor o de mestre per ensenyar. Especificaven qui havia d'ensenyar i qui podia i qui no podia ser ensenyat.
• Centre del control racista: Fins el punt de detallar el vestit que havia de portar cada persona d'acord amb la puresa de la raça que tenia o si era d’una altra ètnia.
• Era també el centre econòmic més important del país: La sala del tresor feia de banca que guardava el diner, els objectes preciosos de les famílies adinerades i ho tenien tot a l'exposició (quasi a la veneració) de tot el poble. A més, la mateixa construcció del temple era escandalosament desafiant per l'or, la plata, les parets de marbre i la qualitat de la fusta de cedre. Això vol dir que en temps de Jesús els rics anaven tots al temple, ni que fos per veure si, a “la sala del tresor”, encara es guardava allò que ells hi tenien dipositat.

Els responsables del temple ja feia mesos i mesos que enviaven espies on era Jesús (a Galilea, al nord del país) per analitzar el que feia i el que predicava (Mc 7,1), i li recriminaven cada vegada que ell trencava una llei emanada del temple, i observaven com:

• Jesús perdonava els pecats sense fer les ofrenes corresponents al temple.
• Parlava de Déu dient que se'l podia trobar a qualsevol lloc i no únicament (com ells deien) darrera la cortina del lloc més Sant del temple.
• Tocava malalts per guarir-los quan era expressament prohibit fer-ho perquè havien estat declarats impurs.
• Ensenyava sense títol i ensenyava a tota mena de gent i no només als que la llei indicava que podien ésser ensenyats.
• Veien astorats com feia elogis d'alguns pagans (gent que no era de raça pura i per tant no podien mai ésser elogiats).
• I s'escandalitzaven d'escoltar com Jesús deia que el diner no calia donar-lo al temple, sinó als pares necessitats o als pobres i que el diner guardat era una corrupció.

Jesús va a la boca del llop: al mateix temple que ell ha atacat. Expulsa compradors i venedors de xais i vedells i als canvistes de la moneda "sagrada". Amb aquesta mercaderia es comprava el perdó del pecat i de les impureses, els títols de sanitat, el prestigi d'ésser anomenat benefactor, i, si convenia, la mateixa puresa de raça. Aquests privilegis no arribaven a les "butxaques" de la gent pobre del país, que eren majoria: "els pobres de la terra". Així el temple esdevenia un centre de discriminació i no un lloc per a tots, ni per pregar. Ja no era la "casa del Pare" (Mc 11,17; Jn 2,16).

No és estrany que quan Jesús estarà penjat a la Creu els seus adversaris, cofois de veure'l humiliat, li recriminen aquestes tres coses:

• Que volia destruir el temple.
• Que volia salvar els altres.
• Que confiava en Déu. (Mt 27,40-42).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de Rams
29 de març de 2015