EL VALOR DEL LLEVAT EN LA MASSA

Ens deixem arrossegar per l'èxit dels que han triomfat i anem darrere d'ells com una multitud de comparses. No ens adonem que, quan més creixen els grans ídols, més petits ens fem nosaltres. Però la majoria dels que han aclamat multitudinàriament els campions d'un esport determinat, tenen algú que els prepara el menjar i que els renta la roba fins a trobar-la neta en el calaix; els que fan aquestes feines callades no reben aclamacions ni elogis, en canvi donen una estabilitat a la família gràcies a aquestes tasques invisibles i callades. Fan com el llevat que, ficat dins una mesura de farina, fa fermentar tota la massa (Mt 13,33) i així, quan mengem el pa tou, no ens adonem que algú hi ha ficat llevat a dintre. No elogiem els que fan de llevat en la nostra casa.

En canvi quan unes altres multituds aclamen algun polític a Corea del Nord o en països de l'antic comunisme que encara conserven aquests costums, ens repugna i ens adonem fàcilment que, com més exalten i aclamen els ídols, més petites són les llibertats. El poble enfollit per les multituds deixa d'ésser poble i es torna un ramat d'ovelles. En català diem que "porten llana al clatell". Així la gent no creix i continua en la infantesa.

Als polítics dominadors de tota mena ja els va bé tenir entretinguda així la multitud. Però no podem cridar gaire fort ja que sovint també ens passa el mateix a dintre la nostra església amb la litúrgia, sobre tot quan hi ha la visita del papa en algun país. Generalment els polítics ho afavoreixen i només es molesten aquells governs que han mantingut l'ateisme com a eix del seu programa i veuen com un líder religiós s'emporta la gent al darrere.

Ens pot anar bé fixar-nos com, quan fem una pregària amb poca gent on els que volen poden intervenir i els assistents canten sense eufòria, hi ha molta més possibilitat de créixer en la llibertat. En canvi, en les cerimònies episcopals o cardenalícies en les quals la gent en comptes de participar esdevenen oïdors (en català dèiem anar a "oir Missa") i admiradors de les corals de cants que alguns especialistes ens ofereixen, els participants es mantenen infantils.

Els que sou creients i coneixeu l'Evangeli us imagineu Jesús en l'àpat del darrer sopar posat sobre una tarima mentre els dotze se'l miraven des de baix? Oi que és impensable? Doncs molt sovint les nostres cerimònies en comptes de fer créixer la gent la fan més infantil.

No ens podem queixar de la societat civil (esportiva o política) quan els organitzadors dels grans espectacles de l'esport o els polítics es fan idolatrar perquè massa sovint nosaltres, els creients en Jesús, hem fet el mateix en les nostres trobades de pregària. Descuidem el valor d'aquella gent que fan de llevat en la massa i passen desapercebuts.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XI de durant l'any
14 de juny de 2015

Dormia... dormia i somniava que la vida no era més que alegria. Em vaig despertar i vaig veure que la vida no era més que servir... i servir era alegria.

Rabindranath Tagore (1861-1941).
Filòsof i escriptor indi