Joan XXIII deia: «En el nostre temps l'esposa de Crist (l'església) prefereix usar el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat». Això ho escrivia fa més de cinquanta anys.
El Papa Francesc proclamarà un "any de Jubileu" en el que serem invitats «a tenir una mirada fixa en la misericòrdia per poder ésser també nosaltres mateixos signe eficaç de l'amor del Pare» i «per fer més fort i eficaç el testimoni dels creients».
Aquest any jubilar anirà des del dia 8 de desembre del 2015 (Festa de la Immaculada Concepció) fins el 20 de novembre del 2016 (Festivitat de Jesucrist Rei).
Un Any de Jubileu sobre la misericòrdia, perquè la misericòrdia no és pas una feblesa sinó que és una benaurança (Mt 5,7) que ens fa semblants al Pare del cel (Lc 6,36).
Quan ens compadim d'algú ens pensem que li estem fent favor i no ens adonem que el favor ens el fem sobretot a nosaltres mateixos perquè esdevenim més persones i més semblants a la imatge que Déu té de nosaltres.
No fa gaire, un periodista entrevistava un africà que, com tants, havia intentat passar el mar i arribar a l'Europa desitjada i li preguntava com es podia aturar aquesta allau de gent que vol travessar el mar i l'home va donar una resposta intel·ligent i de profunditat. Va dir que els occidentals havíem de rectificar i no robar més les riqueses (mineres, de cafè, de fusta…) que hi ha en els països africans. Desposseïts dels seus elements de riquesa fugen de la misèria i volen venir cap a nosaltres. Mentrestant, quan rebem subsaharians o sentim que algú diu que «ens prenen el pa», hem de convertir el nostre cor i reconèixer que hem d'ésser compassius (hem d'ésser misericordiosos) perquè primer els hem pres el pa nosaltres a ells. La resposta de l'africà és intel·ligent però incomplerta perquè segurament hi ha molts altres factors que atrauen els immigrants, com la televisió que els enlluerna, el tren de vida de molts occidentals que hi van per qüestions de treball, d'ambaixades i fins i tot els sous d'alguns dirigents de diverses ONGs que viuen entre ells. També hi ha la imatge dels turistes que se'ls miren amb aires de superioritat.
Quan una persona o un col·lectiu ha estat fortament oprimit fàcilment s'embruteix i dóna raons perquè se'ls maltracti. Molt sovint no és culpa d'ells. Tampoc no tenen culpa la majoria dels aturats que sovint passen llargues temporades sense trobar treball. És el moment de la compassió i la misericòrdia perquè són gent que pateix i cal ésser sensibles al sofriment dels altres.
No serveix de res buscar culpables, ni que sigui entre els delinqüents. Ja se'n cuida la societat civil de les culpes, i per això s'han muntat aquestes presons tan injustes plenes de pobres.
Reprenc el document del bisbe de Roma Francesc i m'aturo a veure què en diu de la indulgència. Té unes paraules noves quan diu que la misericòrdia de Déu és més forta que aquell ròssec negatiu que ens quedaria del nostres pecats encara que perdonats. La misericòrdia de Déu es transforma en indulgència i elimina el residu del pecat i ens fa més aptes per exercir la caritat. Quin llenguatge tan diferent d'aquell altre que parlava de dies o mesos d'indulgència! Es tracta de acostar-nos a la misericòrdia de Déu.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XII de durant l'any
21 de juny de 2015
Article del full parroquial del diumenge XII de durant l'any
21 de juny de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.