ELS ALIMENTS DE L'ESPERIT

Aquests dies nadalencs (i de canvi d'any) fem moltes concentracions, trobades familiars i repetim costums que estan lluny de la raó. I les celebrem. I, a més a més, hi aboquem grans dispendis econòmics. Tota persona mínimament estudiosa sap que els mags dels quals parla l'evangeli no estan gens definits, ni tampoc sabem de quin color eren ni si portaven obsequis reals o simbòlics. No hi fa res. El nostre poble ho celebra multitudinàriament sortint a rebre'ls pels carrers i les places.

Pregunto: és una festa irracional? De cap manera, perquè és una festa que alimenta l'esperit, escalfa el fred de ple hivern, fa que ens obsequiem els uns als altres i recuperem la tendresa envers els infants (els que l'havien oblidada).

El mateix passa amb el naixement de Jesús. L'Evangeli ens diu ben poca cosa i no podem pas dir que aquells relats siguin històrics tal com avui entenem la història, i en canvi fem multitud de pessebres, i repetim per activa i per passiva les paraules dels àngels que deien "Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes" (sobre tot la paraula "pau"). Un estudiós de la Bíblia, sobre tot si s'ho mira només científicament, dirà que el relat té poca base científica i en canvi qualsevol persona del poble ho celebrarà amb bons menjars, amb rètols de colors i enviarà (ara amb aparells virtuals) quantitat de nadales a tots els seus amics. No s'equivoca la gent del poble, perquè totes aquestes celebracions són altament simbòliques i ens fan bé.

Són aliments de l'esperit com ho és el ball i la dansa (clàssica o moderna) present en qualsevol festa major dels nostres pobles.

Només faltaria que no poguéssim expressar el que tenim en el nostre interior exterioritzant festes i trobades com l'aniversari d'algun familiar o el naixement d'un infant. Són sempre motiu de trobades amb gent nova i, per als joves, sovint inicis de formació de parelles que sovint perduraran.

Les sectes més manipuladores retallen les festes als seus adeptes (ni que sigui l'aniversari d'un infant a l'escola) i les més satàniques allunyen de la pròpia família aquells que tenen fanatitzats a dins el seu petit grup. No accepten altra festa que la que munten els "seus", aliens al que passa entre la gent.

Mirat des del punt de vista creient, una festa com la del Nadal, se celebra amb joia i alegria no tant per commemorar els 2015 anys de la vinguda d'aquell Jesús al món (ja sabem que probablement anem errats de 4 a 6 anys), sinó per contemplar agraïts l'obra de Déu que s'ha fet present en mig nostre en la forma més senzilla: la pobresa d'un infant. Així compartim l'alegria que significa tenir-lo entre nosaltres. El que ens diuen els evangelis del Naixement de Jesús (fill d'uns pares no acollits en el poble, nascut en la pobresa i posat en una menjadora d'animals) ens fan sintonitzar amb molts pares i mares que, en l'actualitat, els passen coses semblants. Amb tot, el Naixement d'un infant sempre ha d'ésser motiu de joia.

Això ha de fer que, de retop, ens alegrem també de les festes que fan tots aquells a qui els agrada dir que només celebren el "solstici d'hivern". L'ambient de festa és bo per a tothom.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II després de Nadal
3 de gener de 2016

Una vida sense festes és com un llarg camí sense hostals on aturar-se.

Demòcrit d'Abdera (460 AC-370 AC)
Filòsof grec