ASSUMIM ELS ATACS CONTRA L'ESGLÉSIA

En tots els temps l'església ha estat perseguida i vituperada. I no és perquè siguem bons. Se'ns exigeix més perquè proclamem que ho hem d'ésser com diu l'Evangeli: «a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda» (Mt 25,29). Per això la societat és tan severa aflorant errors, sovint grossos, com és el cas de no haver estat diligents en evitar la pederàstia. Si volem ésser seguidors de Jesucrist hem de recordar allò que ja Ell ens deia: «Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d'orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats» (Lc 12,3). Encara que aquests errors es cometen en molts altres llocs de la societat, hem d'ésser prou humils per esdevenir transparents i senzills en la veritat i reconèixer que sovint havíem actuat tard i malament.

Hi ha una altra mena d'atacs que són burles, mofes i escarnis que sovint els mitjans de comunicació emfatitzen. Ens hi haurem d'anar acostumant perquè en una societat lliure passen aquestes coses. També l'església, recolzant el canal 13 de la TV, es mofa de Catalunya sempre que pot i la gent sap que està al darrere d'aquest canal. Vol dir que, si pretenem acusar algú, també hem d'examinar-nos nosaltres mateixos i fer un "mea culpa".

Quina és l'actitud a prendre quan som objecte d'aquestes ofenses? La nostra llei suprema és la de l'amor als altres per això hem de recordar el que se'ns diu al sermó de la muntanya: «Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? No fan el mateix els publicans?» (Mt 5,44-46). L'apologètica (que és la defensa de l'Església) no ens serveix si volem ésser seguidors d'Aquell que ens empenyia a l'amor envers els enemics. Precisament aquest diumenge tenim, en l'Evangeli de la Missa, la paràbola del "fill pròdig" que és una pauta per a tots nosaltres. Quan, en el relat de la paràbola, el fill torna després d'haver oblidat el pare i d'haver-se'n allunyat, és esperat amb els braços oberts i el Pare és el primer d'acollir-lo. Fins i tot retreu al germà gran que reclamava un càstig pel germà retornat i l'invita a unir-se a la festa (Lc 15,11ss).

La millor defensa és per una banda, com deia al començament, la transparència en les nostres obres, que vol dir saber reconèixer el mal quan s'ha fet i per altra banda fer el bé sense esperar recompensa. L'església es defensa sola si fa les coses ben fetes. Recordeu com els deixebles de Jesús, un cop van haver assumit la resurrecció del Senyor, aixecaven els paralítics (Ac 3,5) repartien el perdó a tots (Ac 2,38), es partien el pa (Ac 2,46) i es grataven les butxaques enviant almoines als llocs on sabien que hi havia gent que les necessitava (Ac 11,29-30). Aquesta és la millor defensa.

No ens podem escapar del manament que es dedueix d'aquella paràbola en què diu que, quan donem pa al qui té fam, aigua al que està assedegat, vestit al despullat, visitem el malalt i el pres o acollim el foraster, ho fem al mateix Crist (Mt 25,31-46).

Fent aquestes coses no ens perseguiran i no diran mal de nosaltres? També, però serem benaurats perquè escoltarem aquella benaurança que diu «Feliços els perseguits a causa de la justícia: d'ells és el Regne del cel! Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit. La nostra alegria ningú no ens la prendrà» (Mt 5,10-12).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge IV de quaresma
6 de març de 2016

No hi ha res repartit de manera més equitativa que la raó: tothom està convençut de tenir-ne prou.

René Descartes (1596-1650)
Filòsof i matemàtic francès