ELS INSULTS VERGONYOSOS

Serà casualitat? En dubto perquè aquesta setmana cada vegada que sortia un polític als mitjans de comunicació era per remarcar els insults que directa o veladament feia contra els del partit contrari. De manera que hem esmorzat, dinat i sopat amb insults. Vol dir que aviat no podrem pair tanta paraula de mofa que indica, ben cert, que no estan gens ni mica disposats a arribar a cap mena d'acord. Ens mantenim així amb un govern provisional que també es va degradant als nostres ulls cada vegada que fa una declaració.

Per contra, quan ens presenten els ídols intocables del futbol ens els ensenyen amb les mans implorant al cel pels gols que han aconseguit i abraçant-se entre ells com si estiguessin tastant la glòria. Els ulls se'ns n'hi van en veure'ls.

Aquest contrast entre la manera de presentar els polítics per una banda i els grans jugadors (els nostres, és clar) per l'altra, és una manera subliminar de dir-nos quins hem de menysprear i a quins hem de venerar. No parlo d'un diari o d'una televisió, ja que és una constant generalitzada.

Pregunto: s'adonen aquests responsables dels "mitjans" que estan degradant la política quan aquesta és l'única arma una mica eficient que tenim per ordenar la societat? Perquè, a la fi, quan s'arribi a formar un nou govern segur que alguns que ara diuen que no dormiran al mateix llit que un altre els veurem en un mateix consell de ministres, a no ésser que un general interrompi al Congrés, amb una mica més de traça que el del 23 F, i ens imposi un executiu militaritzat.

Jo no sé quins polítics són creients i quins estan lluny de la religió, però alguns hi deu haver per als quals les paraules de Jesús referent als altres tenen encara rellevància. Diu Jesús: «Jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de la gehenna. Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena» (Mt 5,22-24). Justament l'Evangeli d'aquest diumenge ens dóna una pauta per tractar aquells que considerem dolents. Li presenten a Jesús una dona que tots podien insultar i denigrar perquè, en una societat racista com aquella, era adúltera. L'adulteri era més un pecat contra la raça que no pas contra el sexe. Posen la dona al mig i demanen a Jesús que es pronunciï si s'ha de complir la llei de lapidar-la o no. Jesús s'adona de l'esperit malvat dels que l'acusaven perquè havien estat espiant-la i ara es delectaven mirant la cara de l'acusada. Què fa Jesús per retornar la dignitat a la dona? Primer de tot no li mira la cara (mirar-la hauria estat un gest voluptuós i obscè perquè us haureu fixat que els acusats que surten a la TV miren, sobretot, de cobrir-se el rostre). Quan els delators insisteixen, Jesús s'encara a ells dient-los que «el que estigui net de pecat que tiri la primera pedra». Una resposta molt exigent perquè la primera pedra era un roc de considerable dimensió per deixar atuïda la víctima. Era la porta oberta perquè tots els altres també tiressin pedres contemplant la pobra acusada agonitzant. I seguidament Jesús torna a ajupir-se sense mirar la dona que va veient que la seva dignitat comença a renéixer. Els acusadors fan mutis i se'n van. Per últim Jesús s'aixeca i li fa una pregunta ben senzilla: «On són?». La dona, deslliurada de l'acusació, diu que «se n'han anat» (Jn 8,1-12). És un exemple de tot el contrari de la burla i la mofa.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge V de quaresma
13 de març de 2016

Els diaris a Espanya es fan, en primer lloc, perquè els llegeixin els periodistes; després, els banquers; després, perquè el poder tremoli, i, finalment, potser, perquè els fullegi el públic.

Antonio Fraguas Forges (1942)
Humorista espanyol