BOMBES CONTRA L'ENEMIC

Quan hi ha hagut un atac contra els interessos occidentals (ex plo sions a una ciutat de les nostres, a una estació o bé a un aeroport) el nostre món seguint la norma tan antievangèlica de "ull per ull" i "dent per dent", correspon (mai tan ben dit) bombardejant ciutats ocupades per l'anomenat Estat Islàmic. Donem per segur que sabem qui és l'enemic i l'ataquem.

Aquest costum (que l'hem vist repetit algunes vegades) té dos avantatges principals. Primer que la nostra indústria armamentística (ben pròspera per cert) progressa i avancen les investigacions per veure com s'ho faran per matar més gent. Segon avantatge, que els nostres governants donen la impressió que reaccionen adequadament defensant-nos com si fóssim els únics perjudicats.

En realitat aquelles bombes que tirem contra les ciutats envaïdes per l'Estat islàmic no toquen els militars ni els seus comandaments que, al més petit senyal d'alarma, són els primers d'ocupar els amagatalls subterranis preparats per a l'ocasió.

Qui son els perjudicats? La població civil, sobre tot la més indefensa (vells, dones i criatures...) que són els darrers en poder entrar en els refugis i, a més, les cases que es destrueixen són les dels pobres perquè els altres encara no n'eren propietaris, sinó ocupants. Aquesta població més perjudicada sovint no té possibilitats físiques per desplaçar-se i cercar llocs segurs.

Si tenim en compte que aquells exèrcits que els han envaït no son ximples i han establert unes ajudes socials envers els pobres (pa, farina, oli...) com estan fent, resulta que la població civil, la més perjudicada, odiarà encara més els occidentals que, a sobre que no els donem cap d'aquests serveis socials, els destruïm les seves vivendes i matem una bona part de la població indefensa. Més odi contra l'occident cristià!

Encara ens hauríem de fer una altra pregunta: qui ha armat els exèrcits de l'estat islàmic? Tothom sap que no costa res vendre'ls armament fent servir uns tercers i tothom sap que el petroli que ells produeixen algú els el compra (també amb els bons serveis d'intermediaris).

Actuant d'aquesta manera el nostre món que és vist com a cristià es posa ben lluny d'aquelles paraules del Senyor Jesús quan deia:

«Ja sabeu que es va dir: "Ull per ull, i dent per dent". Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra» (Mt 5,38-39).

Hi ha una altra raó històrica que és recordar el que va passar quan uns avions van enderrocar les torres bessones quan, sense pensar-s'ho gaire, tres països nostres van decidir que ja sabien qui era l'enemic i van declarar-li la guerra. No han passat pas tants anys que els principals actors han reconegut que es van equivocar. Això fa pensar que una reacció tan immediata després de l'atemptat al país del belgues també pot estar equivocada. La policia dels nostres indrets fa veure que els possibles actors de l'acte de terror ja són els terroristes i vés a saber, perquè en un primer moment només ens movem amb conjetures i encara no sabem qui ha estat els veritables culpables. També aquells pobres habitants de Síria, que han rebut la represàlia, ben segur que reaccionaran dient que ja saben que nosaltres, els cristians som els que els volem mal.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II de Pasqua
3 d'abril de 2016