ADDICTES AL PODER

EL FULL PARROQUIAL FA VACANCES TOT EL MES D'AGOST, QUE JA TOCA. AIXÍ QUE, A REVEURE!!! FINS AL SETEMBRE...
BON ESTIU A TOTHOM!!

Gandhi afirmava: «El món és prou gran per a satisfer les necessitats de tots, però sempre serà massa petit per a l'avarícia d'alguns».

Un país com el nostre que, comparat amb molts de l'Orient Mitjà, és força equilibrat, està produint una quantitat enorme de pobres, mentre llegim astorats que els que més tenen van augmentant les seves rendes. Els que tenen pocs diners ja no poden posar-los als bancs perquè, si no hi dipositen grans quantitats, aquestes entitats no els els guarden sinó que els els prenen. Això és el que en podríem dir a nivell nacional o estatal, perquè a nivell mundial és molt pitjor (i no cal fiar-se de la revista Forbes que ens dóna una llisteta dels més rics perquè els que en són realment estan amagats). En canvi, els que han quedat empobrits els trobem cada dia fins i tot si ens fixem amb molts que tenen treball (precari, és clar) ja que sovint els paguen malament i no saben si demà trobaran oberta la porta de l'empresa o si haurà hagut de baixar la persiana. Els poders fàctics que obliguen a tancar empreses i acomiadar treballadors són una mica invisibles. En comptes de fer servir el cap per pensar es valen de les màquines (grans ordinadors) que compren, venen i es desprenen d'accions segons unes ordres preestablertes. Són les que enfonsen o aixequen les empreses petites i les grans. Tenen l'avantatge que no veuen el treballador, ni la nevera buida dels exclosos del sistema, aquells que el Papa Francesc en diu "els sobrants".

Vivim en un món més deshumanitzat que en altres temps i en el que la vida de la persona compta poc o molt poc.

Els nostres diaris destinen pàgines i pàgines a onze morts que hi ha hagut en un supermercat d'Alemanya i posen en lletra petita els 80 que hi ha hagut els mateixos dies a Bagdad. La vida dels altres compta poc, com va comptar poc la de Jesús per a Caifàs (el summe sacerdot) en una reunió en la qual es parlava d'ell:

Però un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: «Vosaltres no enteneu res. No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?» (Jn 11,49-50).

L'Evangeli que escoltareu (o llegireu) aquest diumenge és una desautorització amb tota regla dels que acumulen diners per tenir-los i amplien els graners perquè n'hi càpiguen més. Jesús ens invita a fer com aquell que es fa deixeble d'ell, que fa com aquell cap de casa que del seu tresor (tresor en grec és un cistell ple de coses) en va traient coses noves i velles (Mt 13, 52).

Jesús contraposa el qui dóna, que és deixeble del Regne, amb el qui acumula, que ja és mort en vida.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XVIII de durant l'any
31 de juliol de 2016

La riquesa és un poder usurpat per la minoria per obligar la majoria a treballar en el seu profit.

Percy Bysshe Shelley (1792-1822)
Poeta britànic