Fa una colla d'anys va morir un gran teòleg anomenat Karl Rahner (era del temps del concili Vaticà II). Havia pronosticat una cosa que cada vegada és més evident: que a l'església se li han acabat les decisions arbitràries. Deia que si fem un canvi ja no ens valdrà dir que seguim les directrius del concili o del Dret Canònic o perquè les normes litúrgiques ho estableixen d'aquesta manera. En aquest cas els cristians fidels s'havien de conformar pensant que el mossèn ja sap el que s'ha de fer. Aquest teòleg que he esmentat va pronosticar que arriba un temps en què haurem de saber explicar per què fem un canvi amb unes paraules que la gent ens entengui. No tan sols ho va pronosticar sinó que ensenyava així (era un professor) perquè creia que ja era hora que les coses funcionessin de manera diferent. Gràcies a Déu aquest temps ja va arribant. Serà un temps en què, per manca de capellans, la gent creient d'un poble, hauran de veure com fan les coses i el consell que ells decideixin serà el que valdrà. El canvi s'haurà de notar perquè els pobles no dependran tant del capellà de torn sinó dels grups i les persones actives que hi hagi al voltant de la parròquia.
Tot plegat sembla que és una pèrdua de seguretats i, efectivament és així, però hi haurà un guany que és la iniciativa de la gent i el fet que la pràctica religiosa estarà molt més a prop del que interessa a la gent.
Ja sabem que capellans i bisbes sovint no són pas millors que l'altra gent. Això ha estat sempre així, per això no hauran d'ésser els que manin, sinó els que sàpiguen coordinar la tasca que s'està fent, que és molt diferent.
Rahner ho explica amb un exemple: és com un club d'escacs. Quan fan competicions, el qui decideix on han d'anar, el que busca recursos per comprar taulers i lloc per fer la competició no és pas el que sap més de jugar. Els directius saben de què va el joc, però sovint no són, ni de bon tros, els que millor juguen. Són directius, però realment són servidors del club. Això és el que han d'acabar essent els membres de la jerarquia de l'església: servidors dels creients. Ja ho diuen, ja, però en realitat no ho són. Al menys de moment.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXV de durant l'any
18 de setembre de 2016
El cristià del futur o serà un 'místic', és a dir, una persona que ha experimentat alguna cosa, o no serà cristià.
Karl Rahner (1904-1984)
Teòleg jesuïta alemany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.