LA LLEI DEL TALIÓ

Estem en un moment confús del nostre món en què els morts es compten a centenars per tots cantons. Moren les víctimes d’Estat Islàmic (EI) tant al Mitjà Orient com al centre de l’Àfrica, moren els iranís i els iraquís (guerres entre diferents denominacions del món musulmà), moren els coptes cristians a Egipte, moren els “fidels” a la sortida nocturna d’una Mesquita on han celebrat l’àpat nocturn del Ramadà, moren en les pasteres que intenten travessar cap al món occidental…

El que preocupa de tot això és que les informacions que rebem cerquen més informar-nos de les possibles “causes” que no pas de les víctimes. Si no són properes ens rellisquen.

Per què hi ha tanta preocupació per les “causes”? Perquè importa sobre tot l’economia, val a dir: buscar qui és el responsable per encolomar-li els “neulers” i per justificar una cursa absurda d’armaments contra els que considerem responsables de les morts.

Les vides humanes no compten tant com l’afany de venjança contra els “presumptes” culpables i la venjança és la “llei del talió”.

La manera com ens arriben les informacions coven odi contra els responsables de les matances i justifiquen que responguem amb allò de “ull per ull i dent per dent”.

Si el que importa són les causes i no les persones estem lluny d’aquelles paraules de Jeremies (el profeta) que blasmava contra els que encoratgen els malvats perquè ningú no es converteixi de la seva dolenteria (Jr 23,14).

I també estan lluny d’Ezequiel (un altre profeta) que exclamava:

«Digues-los, doncs, de part meva: "Jo, el Senyor, Déu sobirà, afirmo i juro que no m'agrada la mort del malvat. El que jo vull és que abandoni el seu mal camí i que visqui» (Ez 33,11).

Si anem a l’Evangeli encara veurem més el valor de cada persona quan Jesús ens diu en el sermó de la muntanya:

«Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. [...] Ja sabeu que es va dir: "Estima els altres, però no estimis els enemics". Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial» (Mt 5,39-48).

Que lluny que estem de considerar l’altre més com a feble que hem de rescatar que no pas com enemic que hem de vèncer.

Si no tornem als orígens espirituals de les nostres religions, el món continuarà essent una sínia que dona i dona voltes, i en què les venjances estaran a l’ordre del dia. Només que, com que la paraula “venjança” sona molt malament en direm “fer justícia” i quedarem tan tranquils.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XII de durant l'any
25 de juny de 2017

Mai no ens sentirem bé per haver practicat el mal. Mai la rancúnia i la venjança proporcionen joia

Luis de Góngora y Argote (1561-1627)
Poeta i dramaturg espanyol