Aclarim-ho. L’hermenèutica és la capacitat d’en tendre’ns encara que parlem llenguatges diferents. Totes les religions tenen uns llenguatges propis que normalment els seus seguidors entenden força bé.
Però amb l’Església han passat dues coses: una, que el llenguatge que hem fet servir ha estat interpretat com si fos científic; i una altra, que els científics (no tots) no han copsat el llenguatge religiós.
Posaré uns quants exemples.
Quan diem “cel” o “infern” no volem pas dir un lloc, encara que molts catòlics ho imaginen així.
Quan diem que Déu és “creador” no volem pas interpretar que Déu es va posar a fabricar peça per peça, animal per animal, home i dona, encara que molts catòlics ho imaginen així.
Quan diem “ànima” no volem dir un mena d’esperit que vola quan el cos mor, encara que molts catòlics ho imaginen així.
Quan diem que “Déu ha parlat” (Paraula de Déu) no volem pas dir que Déu hagi baixat i ens hagi dit alguna cosa, encara que molts catòlics ho imaginen així.
Quan diem que en l’Eucaristia hi ha el “cos” real de Jesús no parlem amb llenguatge físic o químic com si Jesús fos allà dins el pa, encara que molts catòlics ho imaginen així.
L’hermenèutica, de la qual parlo al començament d’aquest article, és la interpretació: quan diem això volem dir això altre. El que importa és que ens entenguem.
En el món dels mestres hi ha una desinformació pel que fa al llenguatge religiós i, quan expliquen l’origen del món, sovint fan mofa dels mites bíblics que parlen d’un Déu que crea terra i cel i que parla amb Adam i Eva, com si aquests llenguatges fossin pretesament històrics.
Què passa? Que no interpreten l’Odisea d’Ulisses o les proeses de Prometeu? Doncs si saben donar a cada llenguatge el seu valor per què no ho fan amb els relats que troben a la Bíblia? Però no és problema només de mestres. Alguns capellans i religioses (molts més als Estats Units que en la nostra terra) i algunes denominacions religioses fan al revés: donen valor científic al que hauria de llegir-se en clau religiosa. Llavors es produeix un xoc de trens perquè ningú no entén l’altre quan parla.
Doncs bé, el Concili ens va insistir que ja era hora que a cada llenguatge li donéssim el valor que té. Això és l’hermenèutica. Com hem d’agrair al Concili aquest esforç d’aclariment!
Acabo amb un exemple que el trobeu cada dia els que aneu a Missa. Quan combreguem el pa de l’Eucaristia Jesús és a dins del pa? No. A dins del pa hi ha farina i aigua amb una mínima cocció. Quan diem que en el pa que mengem hi ha el cos de Crist volem dir allò que Sant Agustí formulava d’aquesta manera: «En aquest pa veiem el que som: el cos de Crist». Això un creient que combrega ho entén la mar de bé i no en fa un problema, però no li demaneu que faci una explicació física o química. Seria un altre llenguatge.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXX de durant l'any
28 d'octubre de 2012