La setmana passada deia que Jesús va defugir la foto amb els que volien el poder, com el cas de la mare dels Zebedeus o d'Herodes i també que els mateixos poderosos defugien i blasmaven contra ell. No el volien veure al seu costat.
Per contra, Jesús va fer molts gestos per posar-se al costat dels "petits" (com diria l'Evangeli de Mateu) o dels "pecadors" (com abunda al de Lluc). Li agrada fotografiar-se amb ells.
Sembla que al costat dels dotze hi havia una colla d'altres deixebles ("nois", com sovint diu l'evangeli), que volien seguir Jesús. Però els dotze els ho impedien. Alguns presentaven a Jesús uns "nois" perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: «Deixeu que els "nois" vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un noi, no hi entrarà pas». I els abraçava i els beneïa tot imposant-los les mans. (Mc 10,13-15).
Serien els mateixos "nois" que Joan volia prohibir-los que fessin signes en nom de Jesús. Joan li digué: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús els respongué: «No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres». (Lc 9,49-50).
Més sorprenent és veure com Jesús es desmarcava dels asseguts a la taula del fariseu que menyspreaven una dona que plorava als seus peus i els eixugava amb els cabells. La posa "dreta" i al seu costat. Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc». Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats». Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?». Jesús digué encara a la dona: «La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau». (Lc 7,44-50).
Mentre els reporters, a la sala del tresor, es posaven al costat dels que es feien precedir amb trompetes (Mt 6,2) fent vistosos donatius, Jesús es posa al costat de la viuda pobra: Va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure». (Mc 12,42-44).
També es posa al costat de l'altra viuda que portava a enterrar el seu fill únic (Lc 7,11-16); del paralític que duia trenta-vuit anys ajagut a l'estany on hi havia la porta de les ovelles, per tant plena de cagallons (Jn 5,1-8).
Aquestes fotos, que semblen insignificants, per sort, han arribat fins a nosaltres.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXIX de Durant l'Any
17 d'octubre de 2010