Potser m’equivoco, però em sembla que el Papa de Roma va caure en la trampa quan li van oferir respondre preguntes de la gent sobre qualsevol qüestió.
Encara que el tema era sobre Jesús (del que n’és especialista) li van preguntar sobre molts coses com ara el sofriment, sobre el Japó...
El Papa és bisbe de Roma, però hi ha llocs molt diferents de Roma. A Alaska hi ha els cristians esquimals i al Japó els japonesos; vull dir que els problemes i les qüestions que es poden plantejar són molt diferents perquè l’Evangeli, com que és vida i no preceptes, té respostes diferents en cada lloc. No fa gaire, el bisbe catòlic de Trípoli (a Líbia) ens va sorprendre dient-nos que els anomenats “rebels” amb l’ajuda de les forces occidentals feien massacres i morts de civils i que un dictador no es podia combatre amb les mateixes armes (menyspreant la població). Això ho pot dir ell perquè viu en el lloc i coneix la situació. El Papa (ni el mateix Jesucrist) no té per què saber de tot, ni tampoc conèixer la situació de cada país per respondre com si fos l’únic il·luminat del món.
La confusió augmenta quan els periodistes ho interpreten en clau dogmàtica. Fa pocs dies un titular de La Vanguàrdia deia que el Papa havia decidit que “El darrer sopar” de Jesús amb els apòstols havia estat en dimarts i no en dijous. Resulta que el tema fa anys que els estudiosos l’estant discutint i que al Papa (com estudiós eminent) li sembla més plausible aquesta opinió, que va manifestar. Això el Papa ho ha dit amb un llibre que ha escrit i no pas en una encíclica o amb cap document oficial. La qüestió, com que és històrica, queda en mans dels historiadors que, amb el temps, aniran aportant més dades. Res de decrets ni decisions. En tot cas, el Papa podria, amb l’assessorament dels liturgistes, canviar el dia de la festa, però el que no pot decidir és com va succeir històricament, perquè no és la seva feina. Tampoc no és la seva feina respondre a tota mena de qüestions.
Tant poc que costaria fer com feia el mateix Jesucrist que, quan es trobava amb gent que no era del seu poble els remetia a la seva casa i amb els seus. Li diu a la samaritana: «Vés amb els teus» (Jn 4,39). Li diu a l’endimoniat de Gerassa: «Vés amb els teus» (Mc 5,19). Li diu a la Cananea que tampoc no era jueva: «Vés amb els teus» (Mc 7,30). Li diu al centurió que era romà: «Vés a casa teva» (Mt 8,13).
Ni el Papa té totes les respostes del món, ni els bisbes les tenen totes en els seus bisbats, ni tampoc els rectors les tenen a la seva parròquia.
Aquesta temptació, d’aparentar que se sap de tot, la tenen els polítics molt sovint quan es posen a explicar coses que les detallaria amb molta més solvència qualsevol funcionari dels seus departaments tècnics.
Què pot i ha de fer el Papa, els bisbes, els rectors i qualsevol fidel? Des de la Jerarquia pot i ha de fer el servei de coordinar tots els creients i des de la fe donar testimoni del que creu i del que ha rebut de Déu en la seva vida. Encara pot fer una altra cosa important arreu del món: donar a conèixer a Jesucrist a fi que la gent interpreti, en cada lloc, el que millor cal fer per fer-se’n seguidors.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge II de Pasqua
1 de maig de 2011