Mentre nosaltres alcem el crit al cel per les retallades hauríem d’estar assabentats del que passa en els països realment pobres. Posem per exemple a Cuba on hi han estat fa molt poc uns amics que m’han escrit el següent:
Ara són les 9 del vespre del dissabte dia 7 de maig.
Com esteu?
Val a dir que ens esperàvem veure pobresa, però no ens ha deixat de sorprendre el que hem estat veient. Trini, tenies tota la raó; la gent és molt pobra, et demana bolígrafs, sabó, roba per la mare, menjar, fins i tot a la guia que ens acompanyava el primer dia per Santiago li vam donar dues revistes que havíem comprat a l'aeroport de Madrid i un bolígraf de l'hotel.
Quan veus aquells cotxes vells que fan tant fum, aquells autobusos tant rònecs sense pintar i sobretot, aquells camions plens de gent a dalt a la caixa que fan de transport públic, és que no t'ho creus.
Són molt pobres però s'ajuden molt i s'estimen molt entre ells, són molt senzills. Hi ha molts carros amb cavalls per la carretera, bicicletes, toros, gallines, cabres... i gent que va a peu i et fa autoestop perquè no tenen ni una bicicleta.
Ara estem tres dies en un complex d'aquests ple d'anglesos i canadencs que els porten en un avió i no es mouen de la platja, a Guardalavaca. És una pena perquè aniran a casa sense haver vist els pobres. Nosaltres marxarem demà passat a l'Havana i ens hi estarem tres dies per tornar després cap a casa. Suposo que tornaré a veure misèria. No vull viure enganyat com els que són al meu voltant aquí.
Ramon i Sílvia
Llegint això entendreu que el nostre debat polític és fals. Encara omplim estadis de futbol i recintes de cantants perquè tenim diners; encara hi ha molta gent que pot anar a esquiar i els avis disposen de moltes cobertures socials. Potser ens vindrà la misèria com la que tenen a Cuba i llavors podrem alçar el crit al cel.
Però va creixent una nova classe necessitada, els pobres de la ciutat. Un dels capellans africans que hi ha per ací va dir-me: «Els pobres de les ciutats són més pobres que els de l’Àfrica». Per què ho veu així? Perquè aquí els que han quedat sense treball ni cobertura social no tenen ni tan sols la possibilitat que tenen els africans d’anar a un plataner i menjar-se un plàtan.
Un dirigent de Creu Roja ha dit aquesta setmana que, des de la crisi, han augmentat la recaptació. El mateix podem dir de Càritas però on arribem? A uns pocs.
Com ho farem per dir-los que d’ells és el Regne del cel? (Mt 5,3).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge IV de Pasqua
15 de maig de 2011