Haureu notat com els batejos han disminuït, les primeres comunions són menys que abans i que a penes es fa cap casament per l’església. Algunes persones es preocupen molt per aquestes davallades. La Confirmació és un d’aquests sagraments que fa temps que disminueix i, sobre tot és, pels que hi arriben, la fi de la seva assistència a algun acte eclesial.
El primer que cal dir és que cal no posar-nos nerviosos quan veiem que aquest moviment no és només del nostre poble sinó molt general en les nostres contrades. Hauran de passar uns quants anys per poder-ho mirar serenament.
Això passa arreu del món? Ja sabeu que no. Quan vàrem veure els milions de joves a la gran trobada de Madrid amb el Papa era una manera de dir al nostre poble que no a tot arreu fan com nosaltres. Hi ha molts països emergents en els quals molta gent es fa cristiana. Per citar-ne dos: Corea del Sud i la gran Xina.
Segurament darrere meu (nostre) vindrà una nova generació de capellans que seran més exigents i faran el que és lògic en una situació normal: que els que no han estat confirmats ni podran casar-se per l’església ni tampoc podran fer de padrins de bateig. Això segur que vindrà perquè, amb el temps, en el món de llibertats que tot just estem encetant haurem d’aprendre a decidir-nos per una cosa o altra. Perquè les llibertats no consisteixen a fer el que vulguem, sinó a prendre postura per pertànyer a aquesta religió, a una altra o a cap.
El que està passant en el món econòmic és un signe del que ens passarà en el cultural i religiós Molts ajuntaments i famílies han fet despeses i hipoteques pensant que el diner seria il·limitat. Era el món de la llibertat. No havien pres postura, sinó que anaven tirant de la mamella. S’ha acabat tot de cop i veiem víctimes per tot arreu.
Una cosa semblant va passar en el món de la droga fa uns trenta anys. Tot era permès i ens vam cansar d’enterrar joves. Molts dels que han sobreviscut han quedat com inutilitzats i incapaços de fer cap feina estable. Avui, com a mínim, sabem els riscos que comporten les llibertats en el consum de les drogues. Avui sabem que cal prendre postura en la vida.
Doncs tot això també passarà en el món de la Religió, només que ens costarà molt perquè l’hem presa com un autoservei. No l’hem fonamentat en el coneixement de Jesucrist, que és la base. Ara molta gent ha descobert que pot triar i fer lliurement el que vol. Els responsables de les parròquies hem hagut d’aprendre a no manar, sinó només a oferir.
No tardarà a passar que, contemplant gent afiliada a altres religions, algunes molt sectàries, ens preguntarem si la nostra església no tenia allò que cercàvem en altres llocs. I alguns (probablement només alguns) optaran per tornar a la religió de la infància. Llavors serà normal “confirmar-se”, que vol dir que prendran l’opció madura. Seran cristians perquè de grans ho han decidit però allò que és fonamental, que és el coneixement de Jesucrist i el seu seguiment, serà el vertader full de ruta. En el seguiment de Jesucrist hi va inclòs l’amor als altres, especialment els més pobres i necessitats.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXVI de durant l'any
25 de setembre de 2011