Aquesta és una norma que el fundador dels jesuïtes, Ignasi de Loyola, animava a practicar: veure, escoltar i mirar.
No és el mateix “veure” que “mirar”. Mirem només quan parem atenció sobre el que diu o fa alguna persona. Mirar és fixar-nos-hi.
La majoria de nosaltres jutgem, jutgem i jutgem. Quan veiem una persona massa vegades ja tenim l’opinió formada, que és el mateix que dir que ja l’estem jutjant.
Alguns dels que són de dretes ja tenen el judici format contra tot el que és d’esquerres i alguns dels d’esquerres fan el mateix amb el que és de dretes.
Generalment no sabem veure, ni escoltar ni mirar.
Alguns entre els anomenats feixistes actuals, fins i tot s’entesten a negar el genocidi de la segona guerra mundial pensant que, negant-lo, no haurà existit mai. Alguns nacionalistes espanyols neguen, sense haver estat aquí ni haver vist què som i què fem, la identitat nacional catalana o basca, per exemple. Criden contra els nacionalistes quan ells encara ho són més per la incapacitat de veure altra cosa que el propi melic.
Uns neguen els altres per no haver vist, per no haver escoltat i per no haver mirat.
Poso un exemple que ara està calent. Alguns quan parlen dels afusellaments de l’estiu del 1936 parlen de tots els anarquistes com a culpables quan eren uns quants anarquistes incontrolats. Jo he conegut antics anarquistes que mai no havien participat en cap afusellament ni ho haguessin fet mai. Altres afirmen que mataven feixistes quan no hi ha cap constància de judici. Si no hi ha judicis no sabem la causa. En tot cas si llegim el “Diario de un anarquista” veurem que diu que el que buscaven amb els afusellaments és diners i tresors. Tampoc no devia ésser l’única raó però és la seva versió.
Torno al començament.
Ens cal veure, escoltar i mirar.
Quan Jesús critica els fariseus i els mestres de la llei no els esmenta tots, sinó només els que fan això o allò (Mt 23) però quan un mestre de la llei li dóna una resposta encertada Je sús ho reconeix dient-li que no és lluny del Regne del cel (Mc 12,34). Jesús sap distingir els uns dels altres.
Ens pot ajudar la contemplació de la paràbola del blat i el jull. La paràbola diu que quan els jornalers de l’amo s’adonen que al camp hi ha la mala llavor demanen a l’amo que els permeti arrancar-la perquè quedi únicament el blat bo (Mt 13,28). És a dir que volen eradicar els dolents de la terra i que només quedin els bons.
La resposta de l’amo dels sembrats és: «Deixeu que convisquin junts el bons i els dolents i a la fi dels temps Déu i els seu àngels ja separaran quan es faci el judici definitiu» (Mt 13,41-43).
Mentrestant hem d’aprendre a conviure amb la gent del nostre temps ja que no en tenim d’altra i haurem d’aprendre a veure’ls, escoltar-los i mirar-los, no fos cas que ens equivoquéssim fent un judici massa ràpid.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge VI de Pasqua
13 de maig de 2012