Si arriben a construir un gran complex de jocs als voltants de Barcelona o de Madrid no us imagineu pas com un Portaventura en el que hi ha tota mena de diversions. Aneu a Las Vegas, als Estats Units, i us en fareu càrrec. Jo no hi he estat, però m’ho han explicat.
Tot el muntatge (grans edificacions,llums, restaurants… no té altra finalitat que la de facilitar que la gent destini la major part del temps al joc de tota mena: ruleta, maquinetes…
No hi haurà altra cosa que distregui l’atenció. Si hi ha habitacions serà per poder-se llevar ben d’hora i anar als jocs. Si hi ha restaurants facilitaran menjars ràpids per no oblidar que la finalitat d’ésser en aquell enorme recinte (com una ciutat mitjana) és la de jugar i jugar.
Em recorda la pitjor època dels talibans a l’Afga nistan en la qual la religió (feta a la manera dels dirigents) és tant important que els nens no poden ni cantar ni jugar amb estels enlairats, els dirigents religiosos suprimeixen les competicions esportives de tota mena, les dones han d’anar tapades i acompanyades i si no ho fan se les ha d’assotar per no distreure els homes de les seves grans obligacions: la divinitat islàmica (feta a la seva manera) i les pràctiques religioses ho omplen tot. No hi ha res més. A una hora determinada es paralitza la ciutat afganesa per fer la gran i multitudinària pregària pública.
Doncs si als voltants de Barcelona s’instal·la el gran complex serà només per jugar i per res més que jugar. És la veneració a aquesta nova divinitat: EL JOC. Res de cines, ni tampoc festes amb aigua o muntanyes russes ni cap diversió per a la canalla… Tot altre complement serà només per animar a jugar i jugar ben fort.
Serà un monument a una divinitat que ja l’honorem molt als voltants del Nadal fent reportatges i reportatges als qui els ha tocat la loteria però amagant aquells agraciats en anys anteriors que podrien explicar-nos que no els ha produït cap gran avantatge a part de barallar-se amb la família i fer unes despeses inútils en cotxes que gasten molt o amb vivendes que no saben com mantenir. La divinitat de la loteria omple les planes dels diaris i televi sions per Nadal i ara la nova divinitat del joc construirà un metacentre només per aconseguir adoradors incondicionals.
Tant la divinitat del diner com la de la di versió són insaciables, com ho són les venjances sàdiques que, al cap de poc d’haver-les realitzat, ja tens ganes de tornar-hi. No hi ha vida perdurable sinó efímera per al qui adora aquesta divinitat.
Si això dóna tan poc profit per què es fomenta? Home, ara tindran on encaminar els passatgers de les desenes de creuers que atraquen al port de Barcelona. Amb el nou Eurovegas (o com el vulguin anomenar) ja tindran cap on encaminar els turistes que fins ara s’entretenien mirant la Sagrada Família i altres obres de Gaudí o bé pujaven a la muntanya de Montserrat. Ara els podrem dir: «Ompliu la butxaca i aneu a la ciutat del joc». No en trauran cap profit perquè el joc no aprofita (ja he dit que és insaciable) però s’ho passaran bomba veient que estan transgredint al costat d’uns altres milers de conciutadans que també transgredeixen. I, sortint amb la butxaca buida, podran dir que ha estat molt divertit.
No és gens difícil endevinar que aquestes divinitats no alimenten l’ànima, ja que allò que obté vida perdurable és saber convertir el propi cos en aliment per als altres, que és com dir: el que viu estimant. És el que Jesús en diu l’aliment que ve del cel (Jn 6,50-51). Però per fer això no cal cap ciutat del joc organitzat ja que n’hi ha prou amb l’esperit i la veritat (Jn 4,24).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XIV de durant l'any
8 de juliol de 2012