Res. No en sabem res; i hem de tenir el coratge de no barrejar la ciència amb les intuïcions religioses.
No cal que els astrònoms cerquin si per casualitat en els anys aproximats al naixement de Jesús hi hagué algun senyal estrany en el cel. Tampoc no ens ha de preocupar si era un estel o un cometa, perquè el que rebem de l’Evangelista Mateu, quan parla de la infància de Jesús, sembla que no és altra cosa que un ressò del que havia d’ésser aquell infant.
Diu l’Evangeli de Mateu que eren uns mags i tot fa pensar que els presenta com gent de raça no jueva. Una manera de fer-nos veure que Jesús és intuït i reconegut per gent d’altres llocs i poblacions fora del clos tancat que era el judaisme del seu temps.
També diu l’evangeli que el cercaven a Jerusalem entre els reis. Els lletrats d’aquell temps van indicar que el millor lloc del naixement d’aquell Infant seria d’on procedia el gran rei David, que és el poble de Betlem. Evidentment, el nen que cercaven no estava entre els reis ni tampoc a la ciutat santa. Aviat aquells forasters s’adonaren que, en aquell palau i en aquell temple, aquest infant hi feia nosa, perquè havien arribat a la ciutat amb la pregunta sobre el rei que buscaven i la ciutat es va inquietar. El mateix Mateu dirà que quan Jesús, de gran, entrà a Jerusalem la ciutat també es va inquietar. Literalment: va tenir com un sisme (Mt 21,10). La ciutat santa va rebre malament Jesús i el va crucificar penjant en la creu el rètol burleta que aquell ajusticiat era un rei (Mt 27,37). Aquell que en la vida adulta no va ésser rebut com a rei tampoc en la infància és rebut com a rei, sinó que és rebutjat per Herodes i perseguit a matar.
Els mags surten de la ciutat i tornem a veure l’estel que havien perdut i aquest fet els produeix una gran alegria. Fixeu-vos que, quan les dones han anat al sepulcre i no han trobat el Senyor que buscaven, un àngel els diu que han de sortir de Jerusalem i un cop n’han eixit tenen una gran alegria (Mt 38,8). Anem veient com l’estel dels mags i el ressuscitat són una mateixa cosa. La llum d’aquest estel (simbòlic) és el mateix Jesús i ells han de sortir de la ciutat del rei i del temple per recuperar l’alegria i per veure finalment el nen amb la seva mare.
Els relats de la infància, en aquest cas el dels mags, són, sobre tot, el ressò del que li passarà a aquest Nen quan vulgui anunciar el Regne de Déu en el recinte de la ciutat de Jerusalem.
Encara que ens sembli al revés, el que en diem la història dels reis mags es va escriure quan ja sabien el que havia fet i predicat Jesús i com havia estat rebut. Perseguit a mort per Herodes com ho va estar per un altre Herodes i Pilat.
Un cop mort Jesús i posat en el sepulcre, els soldats que el custodiaven s’adonen del terratrèmol i la pedra remoguda i provoquen una gran reunió al més alt nivell del sanedrí: sacerdots, notables... (Mt 38,12). També l’arribada dels mags a Jerusalem amb la pregunta sobre la possible vinguda de Jesús provoca una reunió al més alt nivell del sanedrí: sacerdots, notables... (Mt 2,4).
Tots els detalls que envolten el relat dels reis mags són un ressò del que li passarà a Jesús en la seva predicació, mort i resurrecció.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge II de Nadal
5 de gener de 2014