LA CREU I EL FRACÀS DE JESÚS

L’article de la setmana passada acabava deixant un mal regust de boca. Tot acaba en fracàs?

Ho explico partint del que s’haurà de demanar als que demanin el bateig ja de grans.

Cada vegada ens trobarem més amb adults que es volen fer cristians i no precisament perquè vinguin d’altres religions, sinó senzillament perquè no han estat batejats.

Què els demanarem?

Evidentment els suggerirem que facin una iniciació, però hi ha un punt cabdal que han d’assimilar: Que Jesús morí en el fracàs de la creu i que Déu el va ressuscitar.

Ressuscitar no vol pas dir tornar a una vida com la nostra, que és mortal, altra vegada. Això seria revivificar.

Quan diem que “Aquell mateix fracassat i mort en creu, que pot mostrar les ferides de les mans i el costat als deixebles (Jn 20,27), ha ressuscitat”, estem fent un acte de fe en l’Esperit del mateix Déu que n’ha donat testimoni.

Els testimonis que asseguren que el van “veure” ressuscitat coincideixen a dir-nos que els va donar una gran pau quan els saludava dient: «Pau a vosaltres» (Jn 20,19), que van adonar-se que, lluny de tota venjança o retret, els perdonava i els animava a perdonar els altres (Jn 20,22-23) i que els citava les antigues Escriptures (Lc 24,27) per dir-los que tot el que havia passat ja ho havien predit els profetes a fi que entenguessin que el sofriment d’un portava la salvació a molts d’altres. Recordeu com Isaïes deia:

«El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà la llum i se'n saciarà; ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d'ells. Per això els hi dono tots en possessió, i tindrà per botí una multitud, perquè s'ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. Ell ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats» (Is 53,10-12).

D’aquesta manera el fracàs de Jesús en la creu va resultar el punt de partida dels que ens diem cristians. Els que creiem en Ell podem dir, com Sant Pau, que no ens n’avergonyim, que prediquem un Messies crucificat (1Co 1,21-23) i que la saviesa d’Aquell Jesús és més sàvia que la saviesa del món. Així ens convertim en seguidors d’Aquell que, triant els més pobres, arraconats i menyspreats de la seva societat, va pagar-ne les conseqüències ja que els més poderosos van decidir eliminar-lo de la manera més humiliant possible.

Per això he dit que els que (de grans) es volen batejar, si creuen en aquest Jesús, seran benvinguts a l’Església on hi som els que hem optat per Ell, encara que la nostra vida tingui molts defectes i siguem pecadors, com molt sovint la societat ens retreu. Per això, ni tan sols els exigirem que tinguin una conducta exemplar. Encara que, de fet, els recomanarem que es converteixin en seguidors d’aquest Jesús en el qual han cregut.

Aquesta centralitat de la creu i la resurrecció els servirà per contemplar la seva pròpia vida plena de creus i d’aixecaments.

Comprendreu que aquest article és políticament incorrecte, ja que cap partit gosarà recomanar això als seus votants.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II de Quaresma
1 de març de 2015