TOTHOM TÉ ALGUNA COSA BONA O MOLT BONA

Tothom té alguna cosa bona o molt bona, però n’hi ha que s’entesten a dissimular-ho. Molta gent viu amargada pel tracte que rep dels qui té al voltant: pares, avis, encarregats del treball o veïns. El més fàcil, i això ho fem tots, és adonar-nos dels defectes i anar-nos lamentant i sovint parlar-ne amb els amics. Quasi tots tenim rarament la capacitat de veure les coses bones que estan amagades en els altres que ens envolten, i el periodisme en general fa molta llàstima perquè imiten aquella revista desgraciada que es deia “El Caso” en la qual hi apareixien tots els morts, assassinats, robatoris…

Jo us invito a contemplar un fet de l’Evangeli sorprenent. Com que no és molt conegut el transcric:

Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora». Jesús li digué: «Simó, t'haig de dir una cosa». Ell li respongué: «Digues, mestre». «Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que l'estimarà més?». Simó li contestà: «Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran». Jesús li diu: «Has respost correctament». Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó: «Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc». Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats». Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?». Jesús digué encara a la dona: «La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau» (Lluc 7,36).

Jesús sorprèn remarcant allò que els altres no havien vist: la dona ha estimat i això és el més important.

Hi ha grups de creients que es reuneixen periòdicament i aprenen a fer el que ells en diuen “Quadern de vida”. Consisteix a trobar cada dia alguna cosa bona d’alguna persona i escriure-la mirant de trobar també algun fet o paraula evangèlica que ho corrobori. Els que fan això aprenen a contemplar les persones en allò de bo que tenen i s’adonen que hi ha més bondat del que sembla.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge IV de Quaresma
15 de març de 2015