Un jove universitari, el primer any de viure a Barcelona emancipat de la família, quan va anar al cine es va trobar que mentre feia cua per adquirir l'entrada un pobre que captava li va dir: «Tu pots anar al cine i jo no en tinc per menjar». Això el va impressionar molt, però no sabia que aquell era un pobre dels que en diríem de l'ofici, que ja sabia com tocar les tecles sensibles dels joves acabats d'aterrar a Barcelona. Això ens planteja una pregunta molt difícil de contestar: Com discernim els que de veritat ho necessiten dels que fan molt ben feta la comèdia?
No sabria què contestar perquè a mi m'han enganyat moltes vegades i a la nostra gent de Càritas també.
Per donar una resposta em sembla que anirien bé dos criteris.
- Primer, que si ens han enganyat tampoc no és cap desgràcia molt gran. Mirarem que la mateixa persona no ens torni a enganyar.
- Però hi ha un altre criteri que és treballar en equip: si ens fiem d'un assistent social o bé d'un despatx de Càritas podem fer preguntes, i és allò que "quatre ulls hi veuen més que dos". Si més no, consultar-ho a alguna persona de confiança.
En aquest món ens trobem contínuament que hi ha gent que ens enganya i no són només els pobres. També els altres que no en són ens enganyen. Per això té molt valor trobar-te amb persones amigues que saps que mai no diran una cosa per una altra.
Podem començar per nosaltres mateixos i recordar aquella dita del Senyor en el Sermó de la muntanya:
«Jo us dic: no juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne» (Mt 5,34-37).
Vivim en una mena de selva com "ovelles enmig de llops". Així ho diu Jesús que ens recomana que siguem astuts com les serps i innocents com els coloms (Mt 10,16). Estem en un món envoltats de mentida tant per part de pobres com de rics (mireu si més no, les trifulgues que molts han tingut amb els préstecs dels bancs) i ens ha d'anar bé adonar-nos del que hi ha i del que ens envolta. Això vol dir aprendre a ésser persones adultes i conèixer la realitat de la vida.
Però hi ha encara una altra norma que val la pena que no perdem de vista: no perdre la pau en el nostre interior. Si la relació amb aquests pobres que ens enganyen ens pren la pau interior, alguna cosa fem malament, perquè la pau sempre ha de tornar a nosaltres sigui perquè la donem (escoltant i estimant) sigui perquè la recuperem (Lc 10,5-6). No podem viure angoixats pensant que potser ens hem equivocat. Recordem una dita antiga que Sant Pau recull en la carta als Romans en forma de benaurança: «Feliç el qui no s'acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer» (Rm 14,22).
No podem ajudar ni escoltar tots els pobres del món ni tampoc els que tenim al nostre poble. Som limitats, per això he insistit a no perdre la pau, i fem el que podem.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XVI de durant l'any
19 de juliol de 2015
Article del full parroquial del diumenge XVI de durant l'any
19 de juliol de 2015
La intenció de no enganyar mai ens exposa a ser enganyats moltes vegades.
François de la Rochefoucauld (1613-1680).
Escriptor francès