Tant en el llenguatge religiós com en la vida ens trobem molt sovint amb el doble llenguatge: el real i el simbòlic.
Posem l'exemple més clar que tenim que és l'Eucaristia. Quan diem que en el pa hi ha el cos de Crist el nostre llenguatge és real o simbòlic? Les dues coses. És real perquè de veritat tots junts formem un Cos encara que siguem molt diferents i és simbòlic perquè els que creiem venerem aquell pa consagrat (pa de veritat), encara que no ho vegem, com a Cos de Crist.
El simbolisme forma part de la nostra vida perquè la majoria de gestos que fem amb la gent que apreciem són simbòlics (com ara el petó, l'estreta de mans) però la relació entre nosaltres és real.
Això val per a la majoria dels dogmes de la nostra fe. Quan diem que Jesús puja al cel (ascensió) ja es veu que no es tracta d'una "flotació" sinó d'una visió que tenen els seus seguidors en adonar-se que, el que realment li preocupa a Jesús, és estar amb el Pare. L'Evangeli de Joan ho diu també simbòlicament però sense l'enlairament que presenta Lluc. Diu «Jo estic amb el Pare i el Pare està amb mi» (Jn 14,10).
Un altre lloc simbòlic és el moment que Jesús diu als deixebles (encara no eren apòstols elegits) que els farà pescadors de l'home (Lc 5,10). Realment eren pescadors? Sí, perquè estaven en una barca i pescaven. Pescaven peixos? És clar. Però quan els diu que els farà pescadors de l'home ja es veu que el llenguatge passa a ésser simbòlic.
D'aquest llenguatge en diem escatologia perquè allò que encara no és, ho mirem com a present i ho vivim plenament. Voleu un exemple? Quan una mare porta el nadó en el cotxet veu com molts (sobre tot dones) s'aturen a mirar-lo i a parlar-li. Per una banda l'infant és massa petit i "passa" del que li diuen els admiradors però per altra banda la gent li parla i la fa somriures imaginant que ja és gran. És veritat o mentida? Les dues coses perquè nosaltres tenim la capacitat de veure el futur i parlar com ja fos present. És el llenguatge simbòlic, gràcies al qual, podem tenir una vida més plena.
En la infància de Jesús tenim l'exemple dels "pastors" que van a adorar l'infant. És real o mentida? Sabem que l'evangelista Lluc escriu des d'Àsia Menor (probablement Antioquia de Pisídia) vuitanta anys més tard. Què hi ha de real? Ens vol dir que la gent senzilla va adonar-se del naixement d'un nadó d'una família marginada (Maria i Josep estaven de pas). Què hi ha de simbòlic? Que la imatge d'uns pastors que dormien al ras i que reberen l'anunci de l'àngel és una imatge molt bonica, fàcil de plasmar amb dibuixos i representacions. És simbòlica.
A nosaltres ens basta saber que qualsevol parella d'immigrants que tenen el naixement d'un infant mereixen la nostra atenció. Això és real.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XI de durant l'any
12 de juny de 2016
Existeix un llenguatge que va més enllà de les paraules.
Paulo Coelho (1947)
Escriptor brasiler