Càritas està en un moviment constant d'ajuda a pobles necessitats d'arreu del món. No depèn de la propaganda del moment.
Proposo que us llegiu unes ajudes que s'han donat en els dos últims anys.
En total, Càritas ha ajudat 1,2 milions de persones a Síria, Iraq, Líban, Egipte i Jordània
Líban (que és un país que està acollint 1.113.941 refugiats); Càritas ha escolaritzat 600.000 nens. Hi ha destinat 466.000 €.
Turquia (que està acollint 1.930.999 refugiats); Càritas fa cupons de menjar per a 5.000 famílies i 1.000 nens han rebut orientació psicològica.
Jordània (país que acull 629.000 refugiats); assistència mèdica a 70.000 persones. També un programa especial d'hivern per 90.000 persones. Càritas hi ha destinat 120.000 €.
Síria està rebent de Càritas aliments regularment per a 60.000 persones i assistència mèdica i alimentària per a 1600 ancians. Atenció a desplaçats interns. Principals necessitats: aliments, medecines, refugi, suport psicosocial.
Iraq: Càritas hi ha destinat 1.750.677 €.
Us heu fixat que aquests països (majoritàriament islàmics) estan acollint moltíssims més refugiats que la nostra Europa? Espanya acull refugiats de deu en deu i ens sembla que fem alguna cosa. Realment fem el ridícul.
He volgut oferir uns detalls d'aquestes ajudes perquè molt sovint vivim enlluernats per les campanyes que uns i altres fan a fi que canalitzem les nostres ajudes només a unes necessitats determinades, com si només hi hagués un sol problema en el món i després oblidem els altres. Tristament ens centrem només en el que els nostres mitjans de comunicació ens presenten. Vivim extremadament manipulats.
He citat les estadístiques dels països d'Orient Mitjà perquè nosaltres (el nostre govern, les nostres principals banques i les grans companyies d'assegurances) financem les destrosses que produeixen les guerres venent-los armament abundant. Nosaltres som, en part, responsables que hi hagi tants refugiats. I ho som també dels artilugis per matar que els hem venut i que ens han de pagar amb la suor dels pobres. Això hauria de fer que responguem a les necessitats que s'estan creant, sobre tot les que destrueixen vides humanes sigui amb la mateixa mort sigui amb la negació de necessitats bàsiques (aliment, vivenda, lloc per sobreviure...).
No podem dir que els únics culpables son els grans trusts financers, perquè la banca i les assegurances fan el que fan, amb els nostres diners.
Davant de tota aquesta desgràcia quina ha d'ésser la nostra resposta? Ajudar o denunciar? Les dues coses. Recordeu la paràbola del "bon samarità" (Lc 10,25-37) aquell que passava es va compadir del despullat i ferit. Això és el que cal fer primer, però Jesús, mentre narra la paràbola, cuida molt de dir quins són els que passen de llarg sense fer cas del ferit, que són els que tenien poder en aquell moment: sacerdots i levites. Primer ajudar i denunciar després, perquè no sabem mai ben bé quins són els vertaders culpables de les situacions desgraciades. Sovint som nosaltres mateixos amb la nostra indolència quan hem passat mirant a una altra banda.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XVI de durant l'any
17 de juliol de 2016
Un dels secrets profunds de la vida és que l'únic que val la pena fer és el que fem pels altres.
Lewis Carroll (1832-1898)
Matemàtic i escriptor britànic