Quan l’Església manava i podia imposar el seu criteri fins i tot als governs tenia molta més gent. Per això hi ha avui qui pensa que hem de tornar a allò d’abans. Hi ha qui pensa que cal tornar al poder, al prestigi i als privilegis. Afortunadament (no tothom pensa així) allò no tornarà.
El canvi que es produeix és de tal magnitud que no tindrà marxa enrere.
Què és el que canvia? El model. Anem cap a una església “mare”, o com diu el Papa Francesc cap a un hospital de campanya, que ha de tenir entranyes de misericòrdia disposada a discernir, acompanyar i acollir tota aquella gent que sofreix i necessita qui l’escolti.
Això què comporta? Doncs que la seva feina no és condemnar, sinó acollir i no excloure ningú. Caldrà una religió que proposi i no pas que imposi; una església que anunciarà el missatge sense amagar res, de manera que ningú no pugui dir que hi ha coses que no s’entenen; perdonarà sense repudiar cap mena de pecador. Tots som pecadors. Referent a la moral sexual (adulteri, postura sobre el matrimoni…) l’església haurà de reconèixer que la doctrina que ha arribat a la gent no és pas un reflex del que Jesús predicava i feia quan veiem l’actitud que ell prenia amb les persones fràgils com la samaritana (Jn 4) o la dona adúltera (Jn 8) i veient com es feia proper a aquesta gent més feble.
Si l’església va per aquest camí tindrà menys persones que la seguiran? Efectivament, perquè a la gran massa els agrada que algú mani amb certa autoritat, per això estem en un canvi de model que comportarà que la gent que necessita algú que mani i dirigeixi buscaran en les altres mil ofertes que dóna la societat actual.
Es tracta d’imitar més de prop Jesucrist tant pel que Ell feia com pel que Ell predicava. Veure com acollia una viuda que portava a enterrar l’únic fill (Lc 7,11-17), menjava a casa de gent tinguda per pecadora (Lc 15,1-2), es posava al costat d’una dona que només volia tocar-li la borla del vestit (Mc 5,25-34) o es compadia de les dones que ploraven mentre ell era portat a la creu (Lc 23,27-31).
Aquest nou model no és una postura més covarda, sinó tot el contrari: més valenta, perquè no tindrem les grans cerimònies, sinó un aspre camí que, igual com va passar en temps de Jesús, la societat que governa ens deixarà de banda. Digueu a la majoria dels dirigents de la banca o dels partits polítics que han de perdonar i veureu com es mofaran d’aquesta proposta.
El gran repte que es proposa a l’església actual és el que el Papa Francesc ens diu: «Sigueu misericordiosos». Cal fonamentar l’església actual amb el coneixement de Jesucrist, amb el seguiment de Jesucrist i no tenir por de quedar insignificants en la societat actual.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXXII de durant l'any
6 de novembre de 2016
Ameu aquesta Església, romaneu en aquesta Església, sigueu vosaltres aquesta Església.
Sant Agustí (354-430)
Bisbe i filòsof