Com podeu comprovar en molta premsa escrita i televisiva alguns diuen que anem bé i altres que no.
Vegem els criteris d’uns i altres. Em baso en un article de González Faus sobre aquest tema que publica la revista Iglesia viva, núm. 268 (any 2016).
El primer és l’informe dels empresaris (CEOE). Els preocupa resoldre el problema estructural que, segons ells, és el creixement de l‘economia. Sembla que no els importin els mitjans per fer que l’economia creixi. Sabem que quan es reparteix malament amb els més pobres creix el guany dels altres (és el creixement de l’economia). Per aquests viaranys ha anat la reforma laboral en curs. Un altre element que els empresaris troben a faltar per anar millor és la flexibilització. Aquesta recepta és bona quan afecta a les màquines o a la productivitat dels animals. Però quan afecta a les persones arriba a graus inhumans. Finalment l’informe descuida els impostos indirectes que són els que carreguen, sobre tot, en els més pobres (l’impost a tot el que compra, com el menjar, útils…).
El segon és l’informe del Banc d’Espanya. Què troben a faltar aquests altres? Que els bancs rendeixin sense cap atenció als altres factors humans. L’informe dóna la impressió que els bancs no són un servei, sinó un negoci, i cal que rendeixin. Quan parlen dels “costos” posen l’empleat al mateix nivell que una màquina. Ha de rendir. Com que descuiden que són serveis, cada vegada cobren més pels serveis prestats (en diuen “comissions”). Passen del “servei” a la “usura”. El poder econòmic els ha corromput com havia passat a la mateixa església quan havia tingut poder. El seu objectiu és cercar el màxim de beneficis sense sentit social.
El tercer informe és l’informe de Càritas-FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada). Aquest informe contempla la crisi des d’una perspectiva global, no com els altres dos que ho miren només des del seu punt de vista. Parteix de la base que la crisi no és neutral. Entre el 2009 i el 2015 la desigualtat ha crescut: reducció de les rendes mitjanes i enfonsament de les rendes dels més pobres. El forat és tan gran (vol dir que els pobres han quedat molt i molt marginats) que, amb la tímida recuperació actual, es trigarien set anys a tenir treball la majoria de la gent, però amb una reducció de salaris que ja s’està donant que, tot i treballar, a molts no els arribarà per viure. Diu l’informe que avançarem cap a una Espanya de diferents velocitats, igual que passa al món (segons Forbes) que 62 famílies tenen (elles soles) el que té la resta de la humanitat.
Passa que els exclosos (els que ara no tenen res) passaran a ésser explotats perquè tindran treballs precaris i feina a sobreviure (com està passant amb els que troben treballs actualment, que no els arriba per tenir una vida digna).
Diu també que els impostos indirectes graven moltíssim els pobres. Els impostos indirectes és el que es carrega a cada menjar o objectes que comprem, els carburants… Sembla (segons aquest informe) que, en el futur, hem de comptar amb períodes de crisi i tímides recuperacions. Ara ja és mentida que la millor política és la de donar treball, perquè molts salaris esdevenen insuficients. S’haurà de pensar en una “renda bàsica universal” que consistiria a fer el mateix que les famílies (en les que encara que alguns no treballin la renda és per tots i tots poden tenir diners a la butxaca perquè se’ls reparteixen).
Tot plegat, aquests estudis ens recorden el que ja diu el Papa Francesc: «Aquesta economia mata».
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II de Quaresma
12 de març de 2017