Quan un dels estadistes es troba amb altres surt de la trobada fent unes declaracions dient que treballarà per la pau, però li hauríem de preguntar quina cosa entén ell per la pau. El dia abans han parlat (llops amb llops) del negoci dels coets i de les bombes i, com que aquesta activitat econòmica reporta moltíssims beneficis, no hi renunciaran pas. Vol dir que, quan parlen de pau, ho fan de mentida. Tots nosaltres hem de carregar no sols l’acolliment de la gran quantitat de gent desplaçada a causa dels conflictes que no s’han resolt amb converses de pau, sinó que també hem de sentir que se’ns culpabilitza de la situació. Si a tot això hi afegim que alguns refugiats, un percentatge mínim (uns molt pocs) estan embolicats amb els atemptats que han produït molts de morts, encara els governs troben més excuses per fer la doble feina: primer posar moltes dificultats als que volen venir al món occidental, i segon, aparentar, amb molta força pública a la vista de la gent que s’està defensant el poble.
Mirem com l’apòstol Sant Pau ens exhorta a viure amb concòrdia entre nosaltres. Llegim aquestes paraules:
Que l'amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d'esperit, serviu el Senyor. Que l'esperança us ompli d'alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l'oració. Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l'hospitalitat. Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï el càstig de Déu, tal com diu l'Escriptura: “A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga”, diu el Senyor. Més aviat, si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap. No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé (Rm 12,9-21).
Perdonar i estimar requereix molt més valentia que no pas atacar. L’atac només el pot fer el que té recursos; el perdó, en canvi, el podem fer tots i no perquè no tinguem més remei, sinó perquè et fa ésser més valent. És per això que el ressuscitat, en l’Evangeli de Sant Joan, posa alhora la vinguda de l’Esperit i el perdó. Ja se sap que per perdonar cal molta força de l’Esperit.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de Pentecosta
4 de juny de 2017