Com cada any, en la setmana de lluna plena de primavera, els cristians celebrem la Setmana Santa, que és la setmana en què commemorem la Passió de Crist. És el temps de més intensitat litúrgica de tot l’any. L’Església, en celebrar la passió, mort i resurrecció de Crist, es renova ella mateixa.
Les principals celebracions de la Setmana Santa que tanquen la Quaresma i donen pas al Tridu Pasqual són:
- Diumenge de Rams, que commemora l’entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per complir el seu Misteri Pasqual. Es fa memòria d’aquesta entrada amb la benedicció dels rams i la solemne processó abans de l’Eucaristia.
- Missa Crismal, és la missa, dins la qual té lloc la benedicció dels Sants Olis i del Sant Crisma, necessaris per als Sagraments de la Iniciació Cristiana: Baptisme i Confirmació. I també per a la Unció dels malalts.
Aquesta solemne Litúrgia s’ha convertit en una ocasió per reunir els preveres de la Diòcesi al voltant del seu bisbe i fer de la celebració una festa dedicada al sacerdoci.
Al bisbat de Vic es fa cada any, a les 11 del matí del Dimarts Sant a la catedral, on, a més de la benedicció dels Sants Olis, fem la Renovació dels compromisos sacerdotals. Hi pot assistir tothom qui vulgui. És una celebració litúrgica molt emotiva.
TRIDU PASQUAL
És el coronament de tot l’any litúrgic. Es fa coincidir amb el pleniluni de primavera, a fi de commemorar, el més exactament possible pel que fa al temps, les circumstàncies del fet històric de la Crucifixió.
El Tridu Pasqual comença, doncs, amb la Missa de la Cena del Senyor, el Dijous Sant, en la qual es fa memòria de la institució de l’Eucaristia, del sacerdot cristià, i de la proclamació del Manament Nou de l’amor fratern.
El Divendres Sant, en recordança directa de la mort de Jesús a la Creu, no se celebra l’Eucaristia, que és la seva commemoració o renovació.
L’Església acaba aquest Tridu amb la celebració de la VETLLA PASQUAL, la nit del Dissabte Sant, i amb la solemnitat de la Pasqua.
El Misteri Pasqual de Crist no és un simple record dels esdeveniments de la nostra salvació, sinó els mateixos esdeveniments de salvació a nivell de proclamació i realització, gràcies a la litúrgia. Aquesta relació de la litúrgia amb Crist encarnat, i amb l’Església-sagrament, ens mostra la litúrgia com el moment actual de la història de la salvació, en el qual l’Església proclama (Evangeli) i celebra (misteri) la Redempció de Crist.
Ara bé, la celebració litúrgica de la salvació, exigeix entrar en comunió amb la situació angoixosa del món i de l’home, per tal que es realitzi l’alliberament concret de la humanitat. La litúrgia cristiana té regust de cel, però, també, entranyes de terra, perquè la litúrgia està cridada a ser alliberadora i, quan nosaltres la celebrem, en certa manera, cooperem a l’alliberament del món, essent u amb el sacerdoci de Crist i amb el seu sacrifici.
També, a part de les celebracions litúrgiques, en la majoria de poblacions hi ha manifestacions populars de la fe cristiana durant la Setmana Santa.
Que visquem tots una Bona Setmana Santa
Jacint MEDINA, pvre.
Article del full parroquial del Diumenge de Rams
25 de març de 2018