diumenge, 7 de juny del 2015

A QUÈ DESTINEM EL NOSTRE TEMPS?

No costa gaire observar com la major part de les dones de mitjana edat que disposen de temps lliure el destinen al propi cos: fer exercici en algun tipus de gimnàs... i els homes a anar amb bicicleta.
Si observeu els infants grandets que van a l'escola, si no volen que els suspenguin també veureu que tenen una sobrecàrrega d'ocupacions que els impedeixen aturar-se a contemplar i a reflexionar.
Si no m'equivoco, i em temo que no, molt poca gent cultiva el seu esperit sigui contemplant grans models, sigui amb el silenci o la reflexió del que estan fent.
No acuso ningú, només constato el que deia l'anterior president de l'Uruguai, que quan els homes (sobre tot) han aconseguit, després de lluites laborals, tenir un treball de sis hores i dos dies lliures, busquen si poden, un altre treball perquè la vida se'ls menja amb les hipoteques del pis, del cotxe... Molts arribaran a l'edat de la jubilació sense haver contemplat.
Que lluny estem d'aquella actitud de Jesús que, quan tenia una forta oposició, passava la nit a la muntanya o anava a llocs deserts per poder pregar. Mireu, si no, aquest relat:
De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren: «Tothom et busca.» Ell els diu: «Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut» (Mc 1,35-38).
També, quan havia de triar els dotze que l'acompanyessin es passà la nit pregant:
Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n'escollí dotze i els donà el nom d'apòstols: Simó, que anomenà també Pere, Andreu —el seu germà—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Simó, anomenat Zelós, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor. Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó (Lc 6,12-17).
La preocupació pel propi cos és sana, sobre tot quan el que hem de vigilar és la nostra salut, però és molt més saludable preocupar-nos per escampar la joia i acompanyar els necessitats (malalts, presos, avis que viuen sols...). Això és el que Jesús en deia el Regne de Déu.
Després digué als seus deixebles: «Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? Fixeu-vos com creixen les flors: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més» (Lc 12,22-31).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la Festivitat del Cos i la Sang del Crist
7 de juny de 2015


No facis del teu cos
la tomba de la teva ànima.

Pitàgores de Samos (582 AC-497 AC).
Filòsof i matemàtic grec