diumenge, 29 d’octubre del 2017

L’ANTICLERICALISME DE DRETES

El nostre desgraciat país està malavesat a veure l’església oficial de bracet amb els poders de la dreta, mentre que els grups (partits, moltes ONGs...) que en diem d’esquerra o són molt anticlericals (recordeu els milers de capellans afusellats en la guerra civil) o ho són una mica. De manera que, quan una persona d’esquerres diu que és creient, se la mira com un “bitxo raro”.

En els últims anys això ha anat canviant. Ara els de les esquerres ja no afusellen capellans i es conformen a reclamar la catedral de Barcelona; o també hem vist la nació de Cuba fent d’amfitrió per una reunió entre el Papa i el Patriarca de Moscou; o el moviment Femen manifestant-se en una església reclamant més drets per a les dones; Encara que és un gest una mica exagerat els objectius no són massa llunyans de l’Evangeli, encara que no ho reconeguin.

Però també ha anat canviant la postura de les dretes en referència a l’església. Ja fa molts anys que el “caudillo” no entra en una església sota pali. Ara l’elit del país s’adona que, amb el nou papa, no pot influir tant en l’elecció de bisbes que era el poder més gran que tenien. Amb poc temps s’estarà veient un canvi de postura que ja es nota en diaris de gran tirada de la capital que amaguen les paraules i els gestos del papa actual. El nou cardenal de Madrid constata una disminució forta de donatius des que no hi ha el cardenal anterior.

Què ens espera?

Com diu Antoni Puigvert en un dels seus articles ens ve a sobre un temps de desert. L’església (els que hi estem compromesos) haurem de circular per les catacumbes sense el recolzament d’uns ni d’altres i molt sovint amb l’animadversió de les dues bandes i no sols de l’esquerra com fins ara. No parlo de persecució, que no n’hi ha ni res que s’hi assembli.

I què caldrà fer? Tornar a la figura i a la imatge de Jesucrist en trobades de petits grups que ens repartirem el pa i rellegirem una i altra vegada els evangelis i haurem d’augmentar la dedicació a tot aquell que pateix (alleugerir els sofriments de malalts, presos i afligits per qualsevol causa). Gràcies a Déu aquest darrer punt l’estan complint moltes altres organitzacions (ONGs, grups, obres caritatives...). No estem sols.

Què ens falta més urgentment?: La FE.

En què consisteix? En l’agraïment del que hem rebut i anem rebem, en el reconeixement del valor dels altres, també adversaris polítics i socials, en l’apertura als que pensen i viuen diferent (refugiats, subsaharians, àrabs, gent de pensament contrari al nostre), i en l’obertura al que rebem de Jesucrist: totes aquestes coses venen del Pare (Jm 1,17). Si hem de fer-nos seguidors de Jesucrist cal obrar com ell: obrir-nos als col·lectius més mal vistos i febles. En el cas d’Ell: el publicans (Mt 9,10-12), l’estrangera cananea (Mt 15,22), els samaritans (Lc 10,33-34), el centurió que era dels dominadors romans (Mt,8,10-13), la viuda que portava el fill a enterrar (Lc 7,12-14)…

Haurem de recuperar el mateix Jesucrist que el creiem present en l’Eucaristia de les nostres celebracions. Amb això haurem de retornar a la pregària: contemplar el que ell feia, el que fan els altres i el que fem nosaltres.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXX de durant l'any
29 d'octubre de 2017


Sóc anticlerical, però com a individu no tinc cap necessitat de lluitar contra l'Església, per què per a mi no és un fantasma del que hagi de defensar-me. Crec que l'Església espanyola s'està atrevint a dir unes coses en la nostra societat que hem de posar en evidència.

Pedro Almodóvar (1949-)
Cineasta espanyol