ELS VALORS MANIPULABLES

   Tant els mestres (quan avaluen els alumnes), els polítics (quan parlen del valors), com els economistes (quan programen la societat) parlen de valors com si amb aquest llenguatge ens poguéssim entendre.

   Permeteu-me que els posi en qüestió amb alguns exemples:

   Comencem per “la pau”. Els que s’armen fins a les dents diuen que ho fan per la pau. Els que han deixat indefensos fins a morir milions de rwandesos parlen de la pau mentre no els han donat armaments per defensar-se. Uns parlen de la pau pensant que aquesta ha de consistir en la igualtat i uns altres pensen que ha de consistir en la llibertat de mercat. No hi ha manera.

   “La recerca de la veritat”. Quan jo era petit, en el meu poble, la falange espanyola era omnipresent i ens repetien una frase atribuïda a José Antonio: “la verdad no teme ni ofende” (una mentida com una casa). Ara els polítics es tiren els plats pel cap, no perquè vulguin cap mal a ningú, sinó per “trobar la veritat”. Com veieu estem on estàvem. Aquesta recerca és un valor que moltes vegades no val.

   “L’estat del benestar”. Els actuals governs han aconseguit la desmobilització de tota la societat. No cal que fem res. L’Estat o l’Ajuntament ens ho resoldrà tot. Nosaltres cada dia tenim més prohibit fer res, ni tan sols hem de recollir una llauna pel carrer. Un mateix ajuntament que promou una monumental embrutada de les platges a l’endemà ja ha posat els seus funcionaris per deixar-nos-les netes. Igualment va passant amb el “botellon” o els balls de festa major. Només hem de pagar més funcionaris i ja està. És un valor aquest estat del benestar?

   “La solidaritat”. Si hi ha accidents, tot seguit el cordó policial, l’equip de psicòlegs i els professionals de la medicina actuaran i els familiars dels damnificats no tenen dret a res fins que el “papa governant” els digui què i quan han de fer alguna cosa. La solidaritat ja ens la dictaran quan calgui. No cal que pensem ni que tinguem iniciatives. Ja ens donen pastada la solidaritat que hem d’exercitar. És un valor això?

   “L’autonomia personal”. Igual com passa amb les “sectes”, els nostres governants ens convencen que som autònoms i que fem el que volem. Això que per una banda ens fa tous (la noia tindrà totes les facilitats per avortar) per altra banda ens amaga allò que mai no havíem d’haver perdut: l’agraïment als progenitors i a la societat. Som continuadors de la història i no pas els primers actors.

   Quin mal tenen tots aquests valors que he posat com exemple? Que no són bons? I tant que sí, però els falta el fonament. Encara que no ens n’adonem, al darrere de tots ells hi ha la prepotència dels governants (dretes i esquerres, tant se val!) que ens controlen, ens exigeixen i, quan convé fan veure que ens eixuguen les llàgrimes.

   Hem oblidat el veritable valor, per damunt dels anomenats “valors” (parlo com a creient), que és el PARE del cel que hi ha darrere de tot i que aconsegueix, per als creients, tres grans fites:

• Que reconeguem a tots els altres, sense exclusió, com a germans (perquè ell és Pare de tots). És valor perquè hi ha el Pare al darrere.
• Que nosaltres, pel nostre compte, som capaços de descobrir quins són els necessitats (no els que ens diuen, sinó els que veiem amb els nostres ulls). Ens hi empeny el Pare que no vol que es perdi ni un de sol dels seus fills.
• Que sabem reconèixer la força en el nostre interior per aixecar-nos perquè “veiem” els ulls il·lusionats del Pare que ens vol veure drets.

   No hi ha qui el manipuli aquest Pare.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XV de Durant l'Any
11 de juliol de 2010