No costa gaire, quan ha acabat un partit de futbol, afirmar que «ja es veia venir que guanyaria aquest». El que costa és dir les coses abans que passin.
El mateix ha passat ara; acabades les eleccions hi ha massa savis que saben perquè ha guanyat un i ha perdut l’altre i omplen pàgines i pàgines per no dir res que no sapiguem.
Les paraules que valen són aquelles que, quan passa el temps, t’adones que eren encertades en el moment que es van dir. Aquesta és la feina dels intel·lectuals (no dels que se’n fan dir i ocupen els seients de les tertúlies).
Aquest és el valor de les paraules que sovint trobem en els evangelis. Paraules que tenen validesa en els segles.
Recordem algunes paraules del Senyor que semblen dites per avui i fa dos mil anys que es van pronunciar: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba". No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida» (Lc 21,8-9). Amb aquestes paraules denunciava el que ha anat passant en tots els temps, que molts polítics es presenten com a salvadors i defensors atribuint-se el remei de tots els mals. «No aneu darrera d’ells», diu el Senyor.
Mirant-ho des d’un altre punt de vista, els que arriben al poder, com ha passat ara en les eleccions, comencen dient que “governaran per a tothom”. També ho fan els que arriben a manar per un cop d’estat. És el que toca dir i fa molt riure perquè no costa gaire dir-ho (que seran de tots) des del poder. El mèrit és dir-ho, com Jesús des de la impotència de la creu, quan els que aconseguien escoltar-lo entre gemecs de dolor, s’adonaven que suplicava perdó a favor d’ells al Pare. Patia per a tots i els estimava tots. Això és sublim. Això és el contrari del que hem sentit en tota la campanya en la que els uns i altres clamaven contra els que consideraven contraris i els desitjaven tota mena de mals. Els uns contra els de dretes amenaçant-nos que qui sap què ens passaria si governaven aquests, i uns altres contra els immigrants com si no fossin les víctimes que ens hem fabricat nosaltres mateixos. Uns immigrants que els vam fer venir perquè els necessitàvem i ara diem que són un destorb.
En canvi un cop guanyen van dient i repetint que “governaran per a tots”. Jesús, quan no mana, perdona i estima a tothom.
Encara podem donar un pas més per comprendre Jesús i el seu coratge i entendrem l’Eucaristia: Jesús, quan està lluny del poder (és un moment en el que uns el cerquen per matar-lo, altres el trairan o el negaran) agafa el pa, el parteix i els el dóna dient que ell dóna la vida per a tots. Ho fa amb les conegudes paraules «Això és el meu cos lliurat per a vosaltres i per a molts en remissió dels pecats». Per això, els que creiem en ell ens inclinem plens de respecte i podem pensar que ens convé un rei com aquest que no ens vol a tots quan mana, sinó que ens estima a tots quan el traïm i el neguem, com diu la carta als romans: «Però Déu ha donat prova de l'amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors. Amb molta més raó, doncs, ara que som justos per la sang de Crist, serem salvats del càstig gràcies al mateix Crist. Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida» (Rm 5,8-10).
Si heu entès l’article us adonareu que l’Evangeli és tota una altra cosa.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge VI de Pasqua
29 de maig de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.