Quan rebreu aquest full la nova casa de les Germanes Dominiques del Carrer Germana Guadalupe ja començarà a ésser habitada. Haureu vist com la construcció de la casa ha anat avançant i ara, un cop acabada, vindran a viure-hi.
Molts de vosaltres us retrobareu amb antigues mestres de la vostra infància. Algunes ja no hi són i en vindran altres de noves que no coneixíem. Benvingudes!
Quan van marxar, ara fa uns anys, jo recordava l’enorme servei que aquestes congregacions (Domi niques ací, o les Vedrunes que hi havia a Artès, i les del Sagrat Cor que hi havia a Sant Fruitós...) han fet a tot Catalunya. Quan elles van establir-se, a mitjans del s. XIX en molts dels nostres pobles, la situació de les noies era deplorable perquè la majoria no anaven a l’escola. Van respondre a una vertadera necessitat fruit d’una anàlisi de la societat que consistia a adonar-se de la marginació de les noies en aquells temps. Van crear escoles per a nenes. Si avui ens fixem en les nostres àvies i besàvies veurem una cosa que ens sembla tan natural: que saben llegir i escriure. Aquesta va ésser l’obra gegantina de les monges. Aneu a altres pobles fora de Catalunya o estudieu una mica d’història i us adonareu que no era pas igual a tot arreu. Sense les monges aquesta empenta de donar cultura a les noies també hagués arribat, però gràcies a elles això es va avançar unes desenes d’anys. La força reivindicativa de les dones, que comprovem en l’actualitat, els ha vingut en bona part per tenir una cultura generalitzada abans exclusiva dels nois. Avui les dones són les que més fàcilment arriben a la universitat i són majoria en els hospitals i en els claustres de les escoles, fins i tot a l’ensenya ment secundari. En bona hora!
Encara hem d’afegir un altre do que ens van portar les Germanes Dominiques: la formació cristiana que teniu avui molts dels que em llegireu; fins i tot els ateus d’avui saben el que neguen perquè han tingut una formació religiosa. En la nova generació (la dels nous joves d’avui) no hi haurà ateus perquè no podran negar allò que no coneixen. Temps al temps.
Qui vindrà a viure en aquesta casa de les Germanes Dominiques?
Doncs acollirà moltes religioses grans que trobaran, en un poble com el nostre, un lloc de descans i d’acollida. Molt aviat les coneixerem i estimarem, les trobarem pel carrer i de mica en mica elles aniran deixant la seva empremta.
Al mateix temps hem de recordar aquell personatge, el P. Coll (avui ja és sant) que va viure en un segle de moltes convulsions i que les va fundar. El P. Coll, que era un pare dominic, pràcticament tota la vida la va haver de passar fent de capellà de parròquies i de predicador perquè la seva ordre, com la dels jesuïtes, va estar molt de temps prohibida i els convents tancats. Li va passar com a tanta gent que, com més dificultats trobava, més iniciatives posava en practica. Va fundar a Vic les “Dominiques de l’Anunciata” el 18 d’agost de 1865. Set anys abans algun manyà de Navarcles havia fet la barana de l’escala de l’església (el 1858).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la Festivitat de la Santíssima Trinitat
3 de juny de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.