EL DINER

   La nostra gent d’esquerra que invoca aquell economista que es deia Keynes per demanar que l’Estat intervingui en l’economia per evitar que l’estat es torni inhumà (com està passant ara) obliden allò que també deia Keynes: que el diner és el nou déu que supleix les religions. El diner, segons ell, pretén donar unes seguretats i unes perspectives de futur semblants a les que donaven les religions. Per això advertia que, si el govern intervé, corre el risc de tornar-se un déu i de fer de déu com hem vist en els grans sistemes socialistes en el poder, que han convertit les imatges dels governants en grans icones plantificades i venerades en les partes dels grans edificis de les ciutats.

   Si hem de recuperar Keynes recuperem també la seva visió del diner que té el perill de substituir la religió.

   Que li ha passat al diner en els darrers anys? Que s’ha pervertit convertint-se ell mateix en font de guanys i lucre. El diner tot sol guanya més diners sense cap mena de treball. Com ho fa? Primer de tot fent-se imprescindible (com un déu) i segon posant uns interessos que superen en molt la depreciació de la moneda de manera que el “diner no productiu” guanya més diner sense fer res. Molts dels grans estafadors de les banques intervingudes s’han enriquit sense haver treballat.

   Segons Keynes l’estat hauria de castigar el diner no productiu, el que no serveix per fer anar una fàbrica, per edificar cases o per omplir una botiga i s’haurien de castigar els interessos abusius.

   Ara està passant tot el contrari perquè augmenten els acumuladors de diner (que són capitals improductius) i augmenten els interessos que han de pagar aquells petits empresaris, fabricants, botiguers, que el necessiten per fer anar les màquines o per omplir la botiga i tenir-la al dia, que són els que farien produir les seves petites empreses. En altres paraules carreguem contra els que usen el diner per allò que ha de servir i afavorim els que, sense fer res, guanyen diner només amb diner.

   Però avui passa una altra cosa que abans no es donava, que els que amassen fortunes resten amagats i dominen els governs fent-los fer de titella. No els veiem el rostre i són els més pervertits.

   Aquesta injustícia (que el diner guanya sense treballar) ja existia en temps del profeta Ezequiel que demana generositat al poble dient-li que presti sense usura i sense cobrar interessos (Ez 18,8) perquè la usura obté beneficis explotant els altres (Ez 22,12).

   Hem convertit el diner amb un déu intocable i el venerem com a tal. Els creients recordareu com Jesús va ésser contundent afirmant que el diner és un déu incompatible amb el Nostre Déu i senyor i afirmant ben clar que no podem servir alhora Déu i el diner (Mt 6,24).

   Tampoc aquest déu no porta cap felicitat perquè és motiu de gran malestar pels que han de retornar amb interessos allò que se’ls ha deixat i es converteix en una malaltia hipocondríaca per als que en tenen molt perquè, com més en tenen, més en desitgen i no calma mai la set. Els que mercadegen només amb diner, viuen amb una angoixa permanent. Observeu el nerviosisme que es palès en els parquets dels mercats quan pugen i baixen els valors.

   Si no tenim el coratge de dir, en nom de Déu, que la sobrecàrrega d’interessos ensorra els pobres, per tant que és pecat, ens allunyem de l’església de Jesucrist. I si no tenim el coratge de dir que l’acumulació de diner per diner també és pecat no hem llegit l’evangeli (Lc 12,20-21). Ja podem anar predicant!

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XI de durant l'any
17 de juny de 2012