Segurament que cap de nosaltres no estem preparats per estar malalts ni tampoc per tenir malalts a la família. Però la realitat és com és i la malaltia és una mala visita que no ens podem treure de sobre.
A la nostra parròquia farem el dia del malalt el diumenge dia 10 de juny i no ho fem quan hauria tocat perquè eren dies de Primeres Comunions. Cada dos anys administrem el sagrament de la Unció a tots els que ho demanen i aquest any no toca. Això no vol dir que si algú ens el demana anirem a ungir-lo amb molt de gust.
La malaltia comença en el moment en què ja no ens podem valdre per nosaltres mateixos: necessitem el metge, els familiars, algunes visites... És el moment de rebre la Unció. Per què? Perquè la Unció dels Malalts no és pas per morir, sinó per viure i per deixar viure els que tenim al nostre voltant. Tots som fets de fusta semblant i, quan ens emmalaltim, ens tornem egoistes i, sense adonar-nos, ens anem menjant els que tenim al voltant i maltractem els que més ens cuiden. I això és pecat? És clar que sí perquè Déu vol que visquem i Déu vol que deixem viure els que estan més a prop nostre. Si hem après a ésser cristians en moment de bonança també hem d’aprendre a comportar-nos com a cristians en moments de malaltia per no ésser una càrrega massa pesada per als nostres cuidadors. Per a això és el sagrament de la Unció.
És admirable anar a visitar malalts i molt sovint ens trobem amb el miracle d’una persona que està al costat (general ment són dones) que moltes vegades fa temps que no sap què són les vacances i està cuidant algú. Aquesta persona que està al costat del malalt és a qui el malalt més li exigeix i sovint la que més insulta. És la que té més a prop i, com que el malalt té poca mobilitat, descarrega els seus defectes sobre el que més l’acompanya i l’estima. Aquesta persona que cuida el malalt es converteix en pa i, com Jesús en l’eucaristia, es deixa menjar. Li podria dir al malalt: «M’estàs menjant». Per això he dit que fa com Jesús en l’Eucaristia que va dir: «Preneu i mengeu, que això és el meu cos entregat per vosaltres».
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la Festivitat del Cos i la Sang del Crist
10 de juny de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.