NO CONFONGUEM L’ESGLÉSIA AMB LA JERARQUIA

      Ni tampoc confonguem els cristians amb els que van a Missa.

   En una parròquia hi ha diferents cercles: un és el dels que es troben setmanalment en la Missa; un altre cercle és el de molts que són practicants d’una altra manera (treballen per Càritas, visiten malalts o presos, defensen el treball que fan les parròquies en bé dels necessitats...); i encara n’hi ha un altre que és el dels que ens miren amb simpatia, però no ho manifesten gaire i només apareixen algunes vegades en algun acte.

    No diré pas que uns són millors que els altres, sinó que hi ha diferents maneres de participar. Si no hi hagués el nucli dels que participen amb molta freqüència en les celebracions de la comunitat (diguem-ne Misses) segurament faltaria el pal de paller, però això no vol pas dir que siguin millors que els altres. Si no hi hagués qui escombra, la casa seria bruta, però no vol pas dir que la persona que escombra sigui més bona. Entre tots fem les diferents funcions, però hi ha una cosa que no hem d’oblidar i és molt i molt important: l’atenció als pobres que, com diu el Papa Francesc els «hem de mirar com de gran valor» (EG 199) i com diu el mateix Jesús en l’Evangeli: «Tot el que feu a un d’aquests més petits a mi m’ho feu» (Mt 25,40).

    I la jerarquia? El papa i els bisbes són els que ens coordinen i donen unitat a uns grups tan diferents (tots creients amb Jesucrist) com som. Molta gent es confon i pregunta: «Què diu la Jerarquia?» Pensen que el que diu tal o tal bisbe és la veu de l’església. Aquests troben a faltar la veu d’aquests, que parli de la corrupció (quan és una conversa del carrer amb qualsevol que parlem). Es troba a faltar, però la veu d’ells no és la de l’Església, sinó la d’ells mateixos i la dels que els han assessorat. Però no oblideu que hi ha molts creients en Jesucrist que ja parlen.

    Les veus profètiques (les que diuen allò que realment pensa l’església) massa sovint resten amagades i, en el moment que diuen alguna cosa, només les senten i escolten uns pocs. Amb el temps hem de reconèixer que tenien raó i fins i tot la jerarquia eclesiàstica els puja als altars i els venera com a sants i vidents. Recordeu el que va passar amb Francesc d’Assís (mirat com un pobriçó que no valia la pena escoltar), amb el bisbe Romero de Guatemala (assassinat per sicaris i silenciat per l’alta jerarquia), amb Santa Caterina de Siena (que escrivia al mateix Papa sobre la divisió de l’església) o també amb Sant Joan de la Creu (em pre so nat pels mateixos carmelites). Tots ells i molts d’altres en el seu moment van ésser veus profètiques que van ésser menystingudes.

    Quan Jesús denunciava que la corrupció estava en el mateix temple perquè s’havia convertit en una “cova de lladres” (Mc 11,17) molta gent es va fer enrere per por de represàlies i després es va veure que aquella institució havia esdevingut un lloc de privilegis, de poder i de prestigi en el qual ja no hi cabien els pobres. Tenia raó i la primera església va reconèixer el valor de les paraules de Jesús.

    Tornant al començament, avui molta gent denuncia la corrupció que sembla generalitzada, però es troba a faltar la veu dels bisbes que, encara que no representen la veu de l’església, molta gent pensa que ho són.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la festa de la
Dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà a Roma
9 de novembre de 2014