TESTIMONIS DE MISSIONERS

    Ens arriben poques notícies dels països en què els cristians són exterminats (Iraq, Síria, Pakistà, Nigèria...). No són de fiar les que provenen de fonts de l’ONU i menys les que vénen dels nostres governs, perquè estan molt condicionats pels convenis econòmics i polítics (votacions a l’ONU...) . En aquest cas els testimonis més fiables són els dels missioners que han estat en el lloc, han plorat desenes i centenars de morts, han guarit ferits i han atès emigrants que fugen del seu país per salvar la pell escapant-se només amb allò que porten a sobre.

    Fins fa poc les notícies no deien altra cosa que es tractava de lluites entre religions. La veritat era que els de l’Estat Islàmic cremen esglésies, maten i segresten. Els catòlics, en canvi, ni cremen mesquites, ni maten, ni segresten les noies dels musulmans. Em penso que reaccionarem quan sapiguem que els de BOKO HARAM han segrestat centenars de noies a Nigèria, i han declarat que «les dones només han de criar criatures i cuidar els marits ni tampoc han d’aprendre a llegir». El testimoni de les poques que s’han pogut escapar declara que algunes són violades sistemàticament. Aquesta mateixa setmana hi ha hagut més segrestaments de noies a Nigèria.

    A l’Iraq «hi ha un parc a Mosul on es decapita sistemàticament nens i posen els seus caps damunt d’uns pals. Cada vegada hi ha més nens decapitats, les mares violades i assassinades i els pares penjats».

    Al Paquistà una dona anomenada «Asa Bibi estava treballant en un camp i li van manar que anés a cercar aigua. Totes les altres dones s’hi van oposar perquè en no ésser musulmana contaminaria el recipient i el faria impur i l’obligaren que deixés el cristianisme i es fes musulmana i ella s’hi va oposar. Va argumentar que “Jesús havia mort a la creu pels pecats de la humanitat” i els preguntava què havia fet Mahoma per elles. Les dones van anar a l’imam local, espòs d’una d’elles, i aquest va presentar denúncia a la policia pel delicte de blasfèmia. L’article 295 del Códi Penal de Pakistà castiga amb pena de mort blasfemar contra el profeta de l’islam». El jutge que ha de dir la darrera paraula està espantat perquè altres jutges han mort per no haver aplicat la sharia estrictament.

    Molt de compte amb jutjar els musulmans. Molts no són ni pensen com ells i fins molts dirigents estan fent manifestos en contra. No caiguem en el parany d’englobar en un mateix sac el que fan una colla (encara que nombrosa) de fanàtics, amb la majoria dels que practiquen l’Islam.

    Però el testimoni de missioners afegeix un nou dolor: ens diuen que, quan vénen al nostre país, queden horroritzats de veure com les samarretes dels millors equips estan fent propaganda d’aquells països (Qatar, Emirats...) que subvencionen aquestes milícies que terroritzen la població (maten, roben, segresten, violen dones i noies, i cremen esglésies cristianes).

    I nosaltres tan feliços!

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la diada dels Fidels Difunts
2 de novembre de 2014