És sorprenent veure les poques vegades que Jesús mana alguna cosa. No ho fa gairebé mai, com no sigui per dir que ens estimem els uns als altres, però hi afegeix «com jo us he estimat» (Jn 15,12). L'amor no és com el reglament del trànsit, perquè no hi ha manera d'avaluar si hem estimat molt o poc. Vol dir que no és cap manament, sinó un testimoni, quan diu que ens hem d'estimar com ell ens ha estimat. Les poques vegades que Jesús mana i ordena és quan parla als esperits impurs (Mc 1,25) o als dimonis que han entrat a l'interior dels dos posseïts de Gerassa (Mt 8,28-34). Hi ha un episodi que sembla que Jesús mana i ordena que és quan li pregunten sobre el matrimoni. Quan li demanen si l'home por deixar la seva esposa. Com respon Jesús? Donant un testimoni de primera magnitud: Que va dir Déu? El text diu això:
Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: «El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri» (Mc 10,2-12).
No mana que no es divorciïn ni tampoc diu que ho facin tant com vulguin. Posa Déu per testimoni, un Déu que ha començat estimant-nos (1Jn 4,10) i que, encara que nosaltres l'oblidem, no deixarà d'estimar-nos, ens serà fidel i mantindrà l'aliança amb l'esposa (que és el poble i que som nosaltres) encara que aquesta li hagi estat infidel, com diu el profeta Ezequiel:
«Però encara recordaré l'aliança que vaig concloure amb tu quan eres jove i faré amb tu una aliança eterna. Llavors, pensant en el teu comportament, t'avergonyiràs, en veure que prenc les teves germanes grans i les més petites i te les dono per filles, encara que no m'hi obligui la meva aliança amb tu. Jo mateix restabliré amb tu la meva aliança i sabràs que jo sóc el Senyor. Així, quan ho recordis, quedaràs avergonyida. En la teva confusió, no gosaràs obrir la boca, quan vegis que et perdono tot el que has fet. T'ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà» (Ez 16,60-63).
Com veiem, el que fa Jesús és posar un gran testimoni perquè nosaltres, els nostres matrimonis i les nostres famílies, veient la fidelitat de Déu pensem: «Nosaltres hauríem de fer el mateix». Per tant, no es tracta d'obeir, sinó de respondre. Responem lliurement amb amor l'amor que hem rebut de Déu. És tota una altra mirada tan exigent com la del manament, però que ens deixa en llibertat. És una qüestió teologal i no moralitzadora.
Article del full parroquial del diumenge XXVIII de durant l'any
11 d'octubre de 2015
No seria necessari recórrer tant a la paraula, si les nostres obres donessin autèntic testimoni.
Sant Joan Crisòstom (347-407)
Bisbe i Gran Jerarca de l'Església Ortodoxa Grega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.